Adrián Zarco Santiveri
Anna Cirera és membre de la secció de socorristes de la CGT de Barcelona. Van començar una vaga indefinida l’1 d’agost per reclamar millores laborals, protestar contra la temporalitat i la falta de personal, i exigir un conveni propi. Finalment, a finals d’aquell mes van desconvocar la vaga, després d’aconseguir millores i compromisos amb l’empresa.
Com s’inicia el conflicte?
Fa més d’onze anys que estem organitzades. El detonant va ser l’intent d’acomiadament de tota la plantilla quan va acabar la concessió amb la Creu Roja. Les companyes no tenien res a perdre, es van organitzar i van guanyar; gràcies a això van mantenir la seva plaça. Des de llavors, la secció sindical ha crescut i s’han entomat diferents problemàtiques, tant laborals com socials. La plantilla ha canviat, ha entrat gent, ha marxat gent…
La situació que tenim ara mateix ja fa potser tres o quatre anys que l’arrosseguem. Hem intentat parlar amb l’empresa i amb l’Ajuntament diverses vegades, fent veure la problemàtica: que tenim menys personal, perquè la temporada més curta de la platja és de tres mesos, això dificulta que la gent vulgui venir a treballar. Sobretot, a la ciutat de Barcelona, on els preus estan encara més disparats que la resta del país. Fa temps que intentem evidenciar que la precarització del servei es deu al fet de tenir una temporada tan curta, ho dificulta tot. A més a més, el turisme a Barcelona ha crescut en els darrers dos anys en un miler de persones, la massificació i tot el que comporta aquest turisme fa que sigui una situació bastant complexa i única. La solució que nosaltres veiem i per la qual estem lluitant és que canviï l’esquema del servei de socorrisme: que s’ampliïn les temporades i que hi hagi més personal treballant per poder complir i donar el servei de prevenció i socorrisme que la ciutat necessita.
Durant aquests onze anys que esteu organitzades les socorristes de Barcelona, quins canvis has vist en la professió?
Ja fa deu anys que hi soc, he vist bastants canvis. La problemàtica, o l’avantatge, és que és una feina temporal. És una professió que no molta gent vol exercir per això mateix, perquè són tres, quatre o cinc mesos de feina l’any qui treballa més. Això fa que moltes de nosaltres tinguem altres activitats econòmiques a l’hivern: la majoria són pluriocupades amb altres feines per poder ser socorristes.
La temporalitat ajuda i alhora és un obstacle: el fet de tenir companyes que hi treballen només dos o tres anys dificulta que hi hagi una organització sindical i una lluita constant. Per contra, a Barcelona tenim companyes que fa molts anys que hi són i crec que això dona més facilitat i força a l’hora de lluitar.
Quin impacte creieu que ha tingut la vaga dins de l’empresa o sobre la població en general?
Creiem que n’ha tingut molta. Un dels avantatges que tenim és que a l’estiu hi ha menys notícies. Llavors, com qualsevol conflicte que englobi a Barcelona com a ciutat capital i temporada d’estiu sempre té ganxo. Hi ha un gran interès. El que hem fet durant aquests dies de vaga són piquets informatius. Hem anat caminant per les platges per informar que estàvem en vaga, que les platges no estan vigilades com haurien d’estar, i recomanant les banyistes que tinguin cura a l’hora de tirar-se l’aigua i que truquin el 112 en cas d’emergències.
Crec que això també és un aspecte positiu, perquè hi ha platges on no hi ha tant de turisme i d’aquesta manera oferim un missatge positiu a la ciutadania: aquest servei és per ells, igual que el del bany adaptat, que és un servei que es dona a Barcelona. Hi hem parlat en diverses ocasions amb les banyistes que fan servir aquest servei, també per explicar els motius de la vaga i quins són els nostres interessos, entre ells, la temporalitat. A elles també els interessa poder tenir un servei de bany adaptat durant més mesos. És una reclama que segurament elles comparteixen, perquè tenen dret a banyar-se durant tot l’any, no només quan l’Ajuntament de Barcelona ofereix el servei.
Quina valoració feu de la resolució del conflicte?
Fem una valoració positiva, tot i no haver aconseguit gran part de les coses. Primer perquè els compromisos de reunions de moment s’estan complint i també perquè hem aconseguit que no sigui una cosa d’ara, d’ara o mai, sinó que sigui una cosa progressiva i que cada any es vagi augmentant una mica la temporalitat i el nombre de socorristes.
Tot i no haver aconseguit tot el que demanàvem, sí veiem com un canvi de mentalitat, que sigui una cosa per cinc anys, que al proper plec tècnic s’haurà de treballar bé. Que d’aquí al 2028, que és quan suposadament acabarà aquesta licitació, veiem un interès en no estructurar i canviar el servei de prevenció i socorrisme.
D’acord, moltes gràcies. Si vols afegir alguna cosa…
Vull animar a tots els socorristes de tota la costa de la Península i les Illes que s’organitzin. Motius no falten. Realment, la lluita és el que et permet guanyar i garantir els teus drets socials i laborals. A poc a poc naixen més seccions sindicals de salvament i socorrisme, que és una cosa molt positiva que hem estat treballant i que veiem, i animem a tothom a no tenir por d’organitzar-se, tot i la persecució sindical que hi ha en aquestes empreses fantasmes. Fins a la victòria.
