La revista Catalunya és el principal òrgan d’expressió del sindicat de la CGT de Catalunya. Per aquesta publicació hi han passat centenars de lluites socials, centenars de conflictes sindicals, centenars de propostes emancipadores en tots els àmbits que aquesta paraula pot fer anar: feminisme, laïcisme, antiracisme, okupació, ecologisme, pagesia, moviment llibertari, defensa de les llengües, opció sexual, memòria històrica, antifeixisme… i tot amb un tronc central que són les activitats que desenvolupen les seccions sindicals, els sindicats, les federacions de rama, les federacions locals, comarcals i intercomarcals de la Confederació General del Treball de Catalunya.
El Catalunya és al carrer amb el compromís ferm d’ajudar a construir l’espai contrainformatiu. Som només una part d’aquest entramat que vol obrir l’espai d’explicació de la realitat als qui la volem transformar de forma radical; és a dir, des de la base, de baix cap a dalt, sense mitjancers, sense professionals; amb el món del treball com a centre però coincidint amb els sectors de la societat que aposten per lluitar enlloc de callar, per construir un futur enlloc d’assumir la realitat present. Contra els mitjans que aposten per l’autoritarisme, lluitem, des del Catalunya, per construir el futur llibertari ara mateix.
Des de la Redacció del Catalunya ens reconeixem continuadors de la tasca de convertir en lletres de tinta o digital els pensaments, les accions, les discussions i els avenços que contribueixen a construir la societat llibertària. Volem expressar el nostre reconeixement a publicacions com La Tramuntana, de Josep Llunas i Pujals, o L’Avenir, de Pere Cortiella; La Revista Blanca de Federico Urales i la mateixa Solidaridad Obrera, l´òrgan de la CNT de Catalunya durant anys i panys. D’Estudios o Generación consciente al primer Integral o Alfalfa, de l’Ajoblanco o El Viejo Topo dels setanta, de La Bicicleta al Contra-infos o l’Info-Usurpa, de La Lletra A o Polémica a les desenes de butlletins que els militants de la nostra mateixa organització s’han dedicat a repartir per tants centres de treball com hi tenim presència… i a molts més que no anomenem però que sí llegim.
