Sempre he pensat que per reivindicar un fet o una acció, primer que tot t’ho has de creure, però si es suma que ho portes a la sang o has viscut una mala experiència laboral o de la teva vida privada aquesta reivindicació és més potent.
Sóc Auxiliar d’Infermeria i treballo des de fa 19 anys a un hospital de la meva ciutat, per tant la meva activitat sempre ha estat relacionada amb el sector sanitari, un dels quals s’ha vist molt afectat per les polítiques d’austeritat aplicades pel Govern Estatal i Autonòmic. Sempre aconsello a les meves companyes i companys que s’organitzin i es sumin amb nosaltres per defensar el nostre treball i el nostre sou, i així poder lluitar amb les eines necessàries per mantenir un treball mínimament digne. Jo ho vaig fer en el seu moment i també sóc membre de la Secció Sindical de CGT (on tenim una majoria simple) i del Comitè d’Empresa del meu centre de treball. Sempre aconsello i els hi explico a les meves companyes de treball que s’animin a provar-ho perquè ho veig com un món paral·lel dins de la nostra activitat laboral, on també coneixes els teus drets i veus com els teus directius o responsables superiors “t’han pres el pèl” més d’una vegada….i si estàs a temps ho pots reclamar i si no… doncs ben complicat ho tens (tot i que no és impossible).
Des de la nostra Secció Sindical de la CGT fem moltes notes informatives, sobretot quan acabem de fer una reunió amb l’empresa i així poder tenir informades i informats els nostres companys i companyes de treball. També tenim una revista interna del nostre centre de treball on fem una recollida de successos i un resum de la situació en la que es troba el nostre hospital. Però és inevitable que amb les companyes que treballes assistencialment et preguntin en viu o jo mateixa les informi directament d’algun tema que ens pugui afectar a totes. També intento fer petites xerradetes mentre realitzem la nostra activitat laboral, com per exemple: com fer una prevenció de riscos ergonòmics (ja que al meu servei fem molta força física i també necessitem ajudes mecàniques), o també ara fa poc va entrar en vigor el nou conveni col·lectiu i els hi explico si hi ha hagut alguna modificació important.
M’agrada fer el que faig, sindicalment parlant dins de la meva activitat assistencial, perquè les companyes confien amb mi i això m’omple com a persona, i fins i tot aconsegueixo que s’afiliïn al sindicat que represento. Sempre he pensat que la feina de “formigueta” dins dels nostres llocs de treball és important, tot creant consciències i donant eines a persones que es volen sumar a una lluita i simplement no saben com fer-ho. Per això no crec amb els sindicats que tenen persones alliberades sindicals, perquè el sindicalisme es practica des del teu lloc de treball que és realment d’on sortim totes i tots i ho devem a les nostres companyes que són les que ens van escollir en el seu moment.
En l’actualitat també milito al Sindicat d’Activitats Diverses de la CGT Alt Camp i Conca de Barberà, ocupant el càrrec de la Secretaria d’Organització, ubicat a Valls. Moltes vegades compaginant el temps de la teva vida privada amb l’activitat que això implica perquè la nostra CGT funcioni, i sigui ben viva i combativa.
Montse García. Afiliada a CGT Alt Camp – Conca de Barberà
