Les empreses gestores de Centres Cívics no contracten artistes davant la passivitat de l’Ajuntament
Secció Artistes, Personal Tècnic i Auxiliar (SAPTA) SEGAP-CGT
Des del SEGAP de CGT Barcelona portem temps fent un diagnòstic de la situació laboral als Centres Cívics de Barcelona. El motiu és ben clar: són punts de trobada social i cultural (s’hi fan concerts, tallers, exposicions, obres de teatre, dansa, etc.) i alhora lloc de treball per a moltes artistes.
L’oferta cultural i artística a centres cívics és gran i de qualitat, i la ciutadania els valora amb nota alta. Malgrat això, el descontentament entre treballadores és generalitzat des de fa anys: salaris baixos i personal artístic i tècnic sense contracte laboral facturant com a falsos autònoms.
Els centres cívics funcionen, però a costa de qui?
Treballadores externalitzades
Als 52 centres cívics de la ciutat veiem 2 grans grups de treballadores:
● Treballadores a temps complet
○ Personal de gestió (programadores, informadores, professionals de comunicació, comptabilitat, etc.)
○ Personal tècnic (tècnics de so, il·luminació)
○ Personal de neteja
● Treballadores a temps parcial
○ Personal artístic i tècnic (música, teatre, circ, dansa, etc.)
○ Talleristes
Centres Cívics externalitzats
Cal repassar alguns aspectes de la seva gestió. Els Centres Cívics de Barcelona estan tots externalitzats, i això vol dir que malgrat ser equipaments públics, la gestió la porten empreses privades o entitats. El procés és el següent: cadascun dels 10 Districtes posa a concurs públic les gestions dels seus centres cívics tot redactant els plecs de condicions. Les anomenades empreses gestores hi participen i les empreses guanyadores porten la gestió sense massa control per part del Districte pel que fa a drets laborals. Això ha derivat en una situació de precarietat generalitzada on les empreses han implantat un model de gestió mercantilista de «programar més a preus més barats». No cal dir que qui paga el preu de les retallades són les treballadores, especialment les intermitents i a temps parcial: personal artístic i talleristes.
Artistes sense contracte o falsos autònoms
Tota treballadora cultural té dret a contracte; ho diu clarament la legislació vigent. Segons l’Estatut dels Treballadors, la relació dels artistes en espectacles públics és laboral, i un Reial Decret (RD 1435/1985, modificat pel RD llei 5/2022, de 22 de març) estableix que el promotor de l’espectacle s’ha de fer càrrec de la contractació d’artistes, tècnics i auxiliars, sota el Règim Especial d’Artistes.
Aquesta legislació és vigent des de fa més de 30 anys i no hi ha cap excusa perquè als centres cívics de Barcelona es vulneri d’una manera tan flagrant. Ens trobem amb una pràctica generalitzada i normalitzada en què les empreses que gestionen els centres cívics no fan contracte laboral, sinó que demanen factura a artistes. Això passa ja sigui per abaratir costos i estalviar-se les feines administratives com simplement per desconeixement.
Sí, als centres cívics es precaritza a artistes amb el dilema «o factures o no hi ha bolo». Les artistes que demanen ser contractades, és a dir, que es respecti la llei, s’arrisquen a perdre feines. Si facturen de manera irregular mitjançant les anomenades cooperatives de facturació, s’exposen a inspeccions d’hisenda i a quantioses multes. I si, en canvi, cedeixen i es donen d’alta com a autònoms, s’exposen a una precarietat innecessària: ser autònom implica assumir riscos i renunciar a drets laborals. Per a la majoria d’artistes, aquesta és la manera menys favorable de treballar.
Sí, als centres cívics es fomenten els falsos autònoms.
De tot això, què hi diu l’Ajuntament?
Fa uns anys el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una moció que recordava l’obligació dels promotors culturals de contractar els artistes, i es va comprometre a afavorir les bones pràctiques en aquest sentit. Una mera declaració d’intencions sense cap efecte real a la pràctica. En tot cas, ens van donar la raó: un contracte per artista que puja a l’escenari.
La nostra insistència ens ha dut a reunir-nos amb responsables de l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona), l’organisme que centralitza les polítiques culturals de la ciutat. I també ens ha donat la raó: les treballadores culturals tenim dret a ser contractades directament i no se’ns pot exigir que facturem com autònomes.
Malgrat això, comprovem que l’ICUB no sap realment com es fan les coses als equipaments culturals. Les empreses i entitats gestores d’aquests equipaments gaudeixen de molta impunitat pel que fa a aquesta qüestió.
Actualment, l’ICUB és sabedor i responsable d’una situació que empeny artistes i tècniques a la precarietat i al frau a hisenda i a la Seguretat Social. Ens han assegurat que es posaran al dia. Tant pel que fa a tenir un diagnòstic clar de la situació com per garantir el compliment de la legislació. Seguim.
