Gemma Parera
Internacionalisme- Acció Social CGT Catalunya
El passat 4 de desembre va tenir lloc a Andorra el judici contra l’activista de l’associació Stop Violències i defensora del dret a l’avortament, Vanessa Mendoza. Amb l’acusació de desprestigiar les institucions andorranes mitjançant la seva feina de denúncia de la vulneració de drets sexuals i reproductius en aquest país, que va portar fins a l’ONU, Vanessa s’enfrontava a una multa de 6.000 euros, una indemnització de 6.000 euros més i sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic.
Vanessa ha posat en entredit la violència institucional contra les dones en el Principat d’Andorra, on el Vaticà estén les seves branques d’influència penalitzant l’avortament i forçant cada any a centenars d’andorranes a viatjar a Catalunya i a França per interrompre el seu embaràs. Barreres econòmiques, estigma i dificultats de tota mena acompanyen la decisió d’avortar a les que viuen en aquest micro-estat.
De fet, l’avortament està prohibit a Andorra i es castiga amb fins a sis mesos de presó. La pena s’aplica també a les embarassades la vida de les quals corre perill, a les que van ser violades i a les que porten un fetus amb malformació. Per als metges i metgesses que interrompin un embaràs de manera consentida, les penes de presó pugen a tres anys i poden ser inhabilitades per un període de fins a cinc anys.
Fa ja alguns anys que el 28 de setembre, dones de diferents territoris acompanyen les andorranes en les seves protestes en el marc del Dia Mundial pel Dret a l’Avortament, organitzades per l’associació Stop Violències. També són moltes les que van acompanyar la Vanessa el dia del seu judici, reclamant a les portes del jutjat la despenalització de l’avortament i la fi de la repressió a les activistes. Entre elles es trobava Nancy Cardenas Peña i altres companyes que participen a la campanya dels EUA “Avortament en els nostres propis termes”. Perquè avortar als Estats Units no és un dret i cada vegada és una carrera d’obstacles més gran, especialment per a les dones migrades i les que viuen als estats més conservadors.
Una lluita àrdua pel dret a l’avortament als EUA
L’avortament va deixar de ser un dret constitucional als EUA per decisió de la Cort Suprema, de majoria conservadora, que va revocar, el juny de 2022, la sentència del 1973, coneguda com a Roe vs. Wade, que era el precedent legal que garantia el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs a escala federal. A partir d’ara, cada estat pot decidir si manté el dret a l’avortament o, per contra, il·legalitza aquesta pràctica. Segons dades de juny de 2023 de l’entitat Abortion Finder, un directori de serveis de salut sexual i reproductiva als Estats Units, dels 50 estats que integren el país, 14 prohibeixen totalment l’avortament; 12 més imposen restriccions en un rang que abasta des de la setmana sis fins a la 26 de gestació, així com limitacions en l’accés als serveis d’avortament. En vuit d’ells, la prohibició absoluta o severa està bloquejada per decisions de jutges federals.
A Texas, on viu la Nancy, hi ha una prohibició total. No hi ha cap clínica d’avortament que ofereixi serveis. Tot i així, aquesta activista ens recorda que ja abans de la decisió de la Cort Suprema hi havia un pla per prohibir l’avortament. Encara que hi havia una protecció federal, les lleis a Texas ja havien pràcticament prohibit avortar. Feien anar a la clínica moltes vegades, donaven informació incorrecta sobre la medicació o informació falsa sobre les setmanes en què es tenia dret a avortar. Les dones que intentaven avortar a casa eren molt criminalitzades. Per a les que anaven a les clíniques tampoc era gens fàcil. Hi havia moltes persones anti-drets que esperaven fora protestant i cridant a les dones, fins i tot amenaçant-les de mort. Les que podien viatjaven a altres estats a avortar on la llista d’espera per a les clíniques va començar a créixer, i segueix creixent, amb la prohibició a cada vegada més estats. D’altres, moltes migrades i precàries, no tenien, ni tenen, ni l’opció de viatjar. Com ja passa a Andorra, i a tants altres països – com El Salvador, Hondures, Polònia, l’Iraq, Egipte, diversos països africans, entre d’altres-, als EUA la penalització ha portat a més desigualtats, riscos i estigma. I també a la criminalització. Als estats amb prohibició completa no hi ha cap llei que estableixi que la persona que avorta pot anar a la presó, “però se la pot acusar de posar en risc un nadó com si un fetus tingués tots els drets”, explica la Nancy. De fet, ja hi ha dones que han estat condemnades per avortar amb medicació.
A més, l’acompanyament a Texas – com a altres estats – està criminalitzat. Si algú té coneixement d’una persona que està acompanyant, o bé proporcionant medicació, pot fer una demanda amb petició de multa o presó, i qualsevol persona pot denunciar. Nancy creu que veurem més casos d’empresonaments d’acompanyants. L’únic que encara està permès és donar informació. Dins aquesta petita esquerda, la campanya nacional “Avortament en els nostres propis termes” ofereix informació mèdica, legal i d’altres tipus sobre l’avortament autogestionat segur amb píndoles, i tracta de connectar amb els recursos, a més de lluitar contra l’estigma.
Com sempre, els obstacles més grans els tenen les dones migrades que, sense papers, no tenen assegurança de salut. Tot i que als programes de salut a nivell federal no hi ha serveis d’avortament, hi ha fons d’avortament que operen a cada estat. Si no s’hi pot accedir, cal pagar al voltant de 1.400 o 1.600 euros.
Sororitat en defensa dels drets sexuals i reproductius i les seves defensores
Nancy Cardenas Peña va anar fins a Andorra per donar suport a la Vanessa Mendoza durant el seu judici. “Va ser increïble conèixer tantes feministes, persones que lluiten per serveis d’avortament. La Vanessa em va preguntar com podíem haver vingut fins aquí tenint tants problemes amb l’avortament allà, i precisament venim perquè ara és quan més necessitem aquesta connexió amb altres activistes”. De fet, relata que als Estats Units no hi ha gaires connexions amb activistes d’altres països. Fins i tot és complicada la solidaritat entre estats perquè cada estat té la seva pròpia normativa. Però creu que la connexió és molt important. Ens demana que siguem “metiches” (una forma d’anomenar a les persones que es fiquen en els assumptes d’altres persones); que ens fiquem en els assumptes dels Estats Units, que els donem suport, com a les companyes d’estats que estan en el mateix camí prohibicionista, com ara Andorra o El Salvador. El seu missatge és clar: és important conversar, donant-nos suport, defensant-nos i defensant el dret a un avortament feminista, segur i lliure.
El 17 de gener Vanessa Mendoza va ser absolta del delicte de desprestigi contra les institucions andorranes, després d’una llarga lluita amb molt de suport, pel dret a la llibertat d’expressió i en defensa dels drets sexuals i reproductius de totes les dones. Vanessa avui està lliure de càrrecs però tantes altres continuen afrontant judicis, estigma i repressió. La lluita pels drets sexuals i reproductius segueix més viva que mai.
