L’Alt Camp i la Conca de Barberà són dues comarques de l’interior de Tarragona, eminentment agrícoles, especialitzades —sobretot des de finals del segle XIX i al segle XX— en el conreu de la vinya i l’elaboració de vins. D’aquest paisatge agrícola en va néixer una gran xarxa de cooperatives (interclassistes), potser de les més denses del país, junt amb les del Penedès i les dues comarques del Vallès.
En canvi la indústria hi era escassa a principis de segle XX. Hi destacava alguna fàbrica com la paperera Gomà-Camps, a La Riba (fundada el 1758), o la tèxtil Martí (1916) del Pla de Santamaria.
Amb tot, com arreu de Catalunya, les idees llibertàries i l’anarcosindicalisme serien ben presents en aquestes dues comarques, que ja en el seu moment van anar unides sindicalment. Avui, des del Centre d’Estudis Llibertaris del nostre sindicat intentem recuperar aquesta memòria.
El passat anarcosindicalista
Ja a finals del segle XIX i començament del segle XX hi ha pioners en la lluita sindical com el vallenc Salvador Ciutat, que entroncarà ja amb una segona generació en els inicis de la CNT, quan a Valls trobem entitats com l’Escola Moderna, adscrita al Centre Obrer Instructiu de Valls, el Sindicat Agrícola, l’Escola del Treball…
La pagesia era majoritàriament de la CNT, i tant la Societat Agrícola de Valls com la Societat d’Obrers Agricultors de Montblanc en formaven part.
La força de l’anarcosindicalisme al camp feu retronar aquestes dues comarques ja en la dècada de 1910. El període conflictiu de finals d’aquella dècada es va sentir amb força a l’Alt Camp el 1918, on la lluita sindical per l’augment dels salaris va desfermar vagues a Bràfim, Nulles i Alcover, on 250 jornalers van aconseguir d’imposar les seves peticions després d’una setmana de vaga. A Alcover, la mort d’un obrer va provocar el tancament del conflicte amb el reconeixement mutu de les associacions de propietaris i treballadors i el control del mercat de treball per part dels treballadors.
És en aquesta generació de militants cenetistes que trobem personalitats com Pau Capdevila, F. Jové o Fidel Martí; i altres més joves que despuntarien, com Ramon Porté Dalmau, de Montblanc. Homes que van destacar més enllà de les seves comarques.
A Valls potser fou Fidel Martí el més destacat dirigent anarquista de la CNT. Martí havia nascut a Valls el 1871 i la seva intensa militància el va portar tres cops a presó i, a més, a patir un atemptat. Advocat de pagesos i obrers, la seva força persuasiva es va sentir en nombrosos mítings i discursos, fins i tot a Andalusia, on el moviment sindical el va convidar a parlar als obrers del camp. A més, va ser responsable i editor del periòdic La Voz del Campesino (òrgan de la Federació d’Agricultores i Similars d’Espanya), de 1914 al 1916.
A Montblanc, un joveníssim Ramon Porté Dalmau tot just s’afiliava al sindicat el 1917 però de seguida en va ser un destacat militant, i ben aviat va mítings propagandístics arreu de la Catalunya agrària.
Posteriorment, durant la República i la guerra la flama àcrata es va mantenir i la CNT va seguir sent clarament hegemònica a l’Alt Camp i la Conca; durant la guerra van ser pols de la col·lectivització agrària i, a més, van aportar els principals quadres sindicals pagesos a l’anarquisme català. Personatges com el ja citat Ramon Porté, ara en la seva maduresa; Josep Piñas Serra, que seria alcalde de Valls durant la guerra; Pere Sagarra Boronat Peret de Sagarreta, de Vallmoll —impulsor de la Federació d’Obrers Camperols i columnista a La Voz del Campesino—; etc.
La dictadura, com arreu, va portar presó, exili i va anorrear la lluita anarcosindicalista.
Mentrestant, la indústria va anar prenent pes a l’Alt Camp la dècada de 1960, amb la construcció del polígon del Pla de Santamaria; en canvi, a la Conca la industrialització és més recent, amb la construcció del polígon industrial del Pla de Jori, a Montblanc, la dècada de 1990.
En la transició la CNT va recuperar la presència a Valls amb un Sindicat d’Activitats Diverses, però sense gaire incidència. S’havia trencat el fil de l’anarcosindicalisme organitzat en aquestes comarques i els afiliats acabarien dispersant-se.
El retorn de l’anarcosindicalisme
El maig de 2018, fa només cinc anys i mig, es va constituir el Sindicat d’Activitats Diverses de l’Alt Camp i la Conca de Barberà en una assemblea a la Plaça de l’Oli de Valls. Es venia de l’empenta a la comarca de vagues importants com la del 3 d’octubre de 2017 i la vaga feminista del 8 de març, i es veia la necessitat d’implantar de nou en aquestes comarques l’anarcosindicalisme, arrelat al territori. A partir d’afiliats de la CGT d’aquestes dues comarques, fins llavors enquadrats a la Intercomarcal de Tarragona, ja des del primer moment de constituir-se el sindicat comptava amb una vuitantena d’afiliats. Les noves incorporacions, que no han deixat de créixer en aquests anys, l’han anat situant com el sindicat de referència en aquest territori.
Quan el mes de novembre del mateix any es va inaugurar el local del sindicat al barri vell de Valls, ja comptava amb 130 afiliats. El creixement era i ha sigut constant.
El canvi d’any del 2021 al 2022 va portar un canvi al sindicat d’Activitats Diverses, que llavors tenia 319 afiliats, quan 89 d’aquests afiliats van crear el Sindicat del Metall. Tots dos sindicats van crear la Federació Intercomarcal, que avui suma uns 367 afiliats (260 i 107 afiliats, respectivament).
Però no es creix només en afiliació: també en la representació a les empreses, en seccions sindicals… A més, el 2019 va tenir lloc la primera vaga indefinida de la CGT de l’Alt Camp i Conca de Barberà, realitzada a l’antiga Paperera Catalana, avui Iberboard Mill, una vaga que va donar una gran victòria i visibilitat a la CGT. Tenim una secció sindical important a Mahle Behr, a Montblanc, amb 90 afiliats i el Comitè a les nostres mans; hem crescut a FM Logistics i hi hem guanyat representació, passant aquest novembre de 2 a 5 delegats; etc.
Ens queda una gran tasca per desenvolupar: el creixement en nombre de delegats, en el teixit industrial de les nostres terres (Lear i Monix, per exemple, segueixen sent una assignatura pendent); canvis socials efectius dins de la nostra població; presència en les lluites als carrers; etc.
I recordant a la població que, com a poble casteller, si els de baix ens movem els de dalt cauen; i que organitzar-se i fer pinya és necessari.
Entre les grans indústries de les nostres comarques destaquen avui Lear, Monix i FM Logistics a Valls, i Mahle Behr a Montblanc.
La presència de Lear a la nostra comarca té l’orígen en una empresa vallenca formada el 1950 amb 10 treballadors que fabricaven terminals elèctrics i aïllants; una companyia que aniria creixent i arribant a tenir importants clients en l’automoció. L’any 1966 ja tenia 600 treballadors i encara creixeria i obriria nous centres de producció. Als anys 70 passaria a estar sota l’ala de la nordamericana UTA i posteriorment (1999) passaria al gegant de la indústria de l’automòbil Lear, una multinacional amb 120.000 treballadors en 33 països (3.400 a Catalunya) que té a Valls, a més, el Centre Tecnològic Europeu de recerca i desenvolupament.
Monix, al seu torn, va néixer el 1956 a Valls d’una manera similar: com un petit taller especializat en acer inoxidable, que va anar creixent fins ser avui una coneguda companyia d’estris de cuina, amb fàbriques a Itàlia i Alemanya, a més de l’estat espanyol.
Finalment, FM Logistics va aterrar a Valls l’any 2010 per assumir-hi la gestió del centre de distribució que IKEA hi havia plantat, amb prop de mil treballadors. Des de la planta vallenca la multinacional sueca abasteix 21 botigues de la Península Ibérica, les Illes Canàries i part del Marroc.
Mahle Behr, a Montblanc, es dedica als components per automòbils (sobretot radiadors). La companyia, de capital alemany, va obrir una planta a Montblanc amb 20 treballadors el 1974 i l’any 2001 una segona planta. Arran de la crisi econòmica de 2008 hi va haver ERO a la companyia i es va acabar tancant la planta de la Zona Franca de Barcelona; el departament d’enginyeria es va traslladar a Montblanc.
