L’abocador de Can Mata. Beneficis per uns, mala salut pels altres
Plataforma Aturem Can Mata
Imagina l’èpica lluita de dècades d’unes veïnes anònimes contra els interessos de l’Administració Pública i un Goliat corporatiu. Això resumeix aquesta història. No es tracta de muntanyes de deixalles i males olors mentre surts a passejar un diumenge al matí amb la teva família: la salut de prop de 50.000 persones està en joc, juntament amb la contaminació ambiental i del subsòl.
La petita plataforma TANQUEM CAN MATA és l’única arma veïnal que lluita pel tancament de l’abocador més gran de Catalunya i un dels més grans del regne amb connexions amb les principals fortunes europees i espanyoles: de Ferrovial al grup Swartz (Lidl). A l’entramat hi participen inevitablement el govern autonòmic, l’estatal i el lobby de l’energia, on el Grup Naturgy i Waga Energy experimentaran amb una nova tecnologia de purificació, per valoritzar el biogàs i donar-li forma de biometà, tot i les advertències del sector científic.
La UE ha anunciat mesures per agilitzar la tramitació d’alguns projectes d’energies renovables, però la seva implantació sense una avaluació ambiental adequada pot tenir efectes adversos que superin els beneficis. RETEMA (Revista tècnica de medi ambient)
I el consistori? Doncs esdevé un cooperador necessari d’aquest milionari negoci en estampar una signatura formal després d’una controvertida consulta popular.
Però no tot és negatiu. La destrucció del patrimoni d’Hostalets de Pierola ha revelat un important jaciment paleontològic, amb l’aparició de noves espècies.
Anem a pams: l’abocador de Can Mata va sorgir clandestinament la dècada de 1970 i es va legalitzar el 1985. El negoci de residus és molt lucratiu. Actualment, es diu que mou uns 2.000 milions d’euros.
«El negocio de la gestión de residuos urbanos supera los 2.000 millones de euros» Residuos profesional
Tanquem Can Mata denúncia que la gran quantitat de residus que es dipositen en aquest indret afecta la qualitat de vida de les veïnes i veïns. Viure amb episodis de mala olor contínua, a vegades extrema, ha provocat que hi hagi persones que s’hagin d’aixecar a mitjanit a vomitar, entre d’altres afectacions. D’aquest tipus de contaminació ambiental i els seus efectes perniciosos n’hi ha diversos informes i quòrum general.
Fins ara, aquest grup organitzat ha estat denunciant la manca de transparència en la gestió, en la protecció del medi ambient, en la salut pública; en l’impacte que està suposant, ja no només a la població d’Hostalets de Pierola, sinó a totes les poblacions veïnes, així com l’extens radi d’afectació que pot estar afectant nuclis poblacionals realment grans. Exigeixen un rigorós compliment de la normativa vigent i sobretot: respostes que no es donen per part de les administracions competents.
Els activistes que formen part de la plataforma tenen por de l’afectació a la salut humana i ens comenten que no els ha arribat cap informe al respecte.
«Los residuos constituyen una de las amenazas ambientales para la salud humana más importantes» Salud y residuos evidencia sobre los efectos en salud y retos para su mejor caracterización. Gobierno de España
En aquest sentit, al document SALUD Y RESIDUOS del Ministeri de Sanitat espanyol s’expressa la dificultat a l’hora de fer estudis d’impacte en la salut de les persones a perills ambientals. Es parla de la biomonitorizació com la fórmula més eficaç. Països més preocupats per la seva població fan servir aquest sistema per conèixer tant la salut de les poblacions afectades a exposicions tòxiques, com per valorar i dissenyar determinades polítiques.
Aquest document afirma que la distància respecte d’una instal·lació de residus és un factor de risc, exposant els següents efectes en la salut: sobre el sistema endocrí, sobre el sistema nerviós, decreixement del C.I., sobre el sistema reproductiu, sobre el sistema respiratori, mutacions genètiques, sobre el desenvolupament fetal i neonatal, sobre el sistema digestiu, sobre el sistema limfàtic, sobre la pell, etc.
Mitjans de comunicació com TV3 i Ràdio Esparreguera han estat fins ara dels pocs altaveus d’aquesta crida desesperada.
Les veïnes i veïns volen unes condicions de vida digna per elles i els seus fills i filles. Volen un futur al poble que els ha vist créixer i no volen abandonar-lo de cap manera. Per això, juntament amb Ecologistes en Acció estan treballant en la via legal.
Companya, prepara’t que ara agafem velocitat.
Com tancar un espai que s’ha convertit en una font de riquesa en forma d’energia “renovable”, biogàs o *antropogàs enmig d’aquesta crisi climàtica/energètica? L’Agència de Residus de Catalunya va adjudicar la gestió de l’abocador de Can Mata l’any 2010 a CESPA GR S.A. —filial de FERROVIAL— per 58,7 milions. Aquesta companyia, posteriorment, va vendre tot el negoci mediambiental, inclòs l’abocador, per 1.133 milions d’euros al magnat de Lidl, propietari de l’actual gestora de residus, PREZERO. Al seu torn, per l’ajuntament tenir aquest abocador al seu terme suposa pràcticament el 50% del pressupost. A més, s’hi instal·la la planta més gran de biometà d’Espanya amb els poderosos actors del sector energètic. Com lluitar contra tot això?
Afegim a l’equació les possibles influències empresarials per sobre del veritable interès públic. Val la pena recordar, que el 2014 el diari El Mundo publicava la notícia d’una investigació policial sobre un augment en la facturació de CESPA. Això es va donar després que Roger Junqueres —germà del líder d’ERC Oriol Junqueras— fos promocionat com a Gerent de Clients Públics de Jardineria i Obres dins de l’empresa el 2009. A partir del 2010, aquesta filial de FERROVIAL va començar a guanyar nombrosos contractes a Catalunya, on abans només hi tenia una presència limitada. Recordeu quan es va adjudicar la gestió de Can Mata a CESPA? D’aquesta manera els tentacles del Sr. Pino Calvo-Sotelo —president executiu de FERROVIAL— es van començar a estendre al llarg del cinturó industrial de Barcelona i més enllà.
Tota aquesta situació planteja seriosos dubtes sobre la gestió dels recursos públics i l’interès superior de l’Administració la població a la qual va dirigida la seva acció.
En tot cas, aquesta lluita esdevé molt desigual per defensar-se d’uns agressors que van en bloc i tenen lleis fetes a mida. Però voler és poder. Cal recordar que als anys 90 la Coordinadora de l’Anti-Pla de residus del Pla de Santa Maria en una situació semblant va guanyar. Va aconseguir aturar la ignomínia que anava a patir el seu poble, van apedregar fins i tot l’helicòpter del tot poderós Jordi Pujol, van doblegar el poder fàctic. És veritat que no tenien una legislació en contra de la societat civil com l’actual Llei Mordassa que l’esquerra no ha tombat. Però tenim les nostres armes i no tenim por. En aquell moment les veïnes es van conjurar, demanant ajuda a tota persona que es sentís interpel·lada en la seva lluita i amb seny i rauxa van fer caure el PLA. La solidaritat va poder contra el projecte.
Ara, les veïnes i veïns d’Hostalets de Pierola han dit prou a aquest atemptat ambiental i humà que estan patint. No valen menys els seus fills i filles que els del president de FERROVIAL, de Lidl o dels polítics de torn. No volen viure amb la pestilència, la contaminació acústica o simplement passejar entre merda. No volen patir per la seva vida o la de les seves filles i fills. Saben que unides són fortes, molt fortes i estan disposades a lluitar pel seu futur.
NO DEFALLIU, NO DEFALLIM, LA UNIÓ FA LA FORÇA!
Salut i anarquia
• Antropogàs: neologisme per contrarestar la perversió del bonisme ecològic que transmet el terme biogàs (Ferran, de la plataforma Tanquem Can Mata)
