Sector Social CGT
El teòric marxista anglès David Harvey defineix perfectament en el seu concepte “acumulació per despossessió” l’entramat central de reproducció del capital en el moment històric actual, que té per objectiu repercutir les diferents crisis de sobreacumulació capitalista en els sectors empobrits.
Un mecanisme que comença a introduir-se amb força a partir de la dècada de 1970 als països occidentals i que serà un nou dogma de les polítiques neoliberals que prenen força després de la caiguda del mur de Berlín durant els anys 90’s, sense protesta ni oposició social a causa de la progressiva pèrdua de combativitat dels sindicats majoritaris, que inicien una nova etapa de manca de tot tipus de conflicte i de lluita social, sindical i de classe, per introduir-se en una fase terminal agònica, de submissió i captació a les noves polítiques austericides.
En un context de crisi, calia trobar nous sectors econòmics per a l’acumulació de capital. I és que fins llavors, un dels majors impediments per aquesta acumulació és que el capital no es podia introduir en la salut, en l’educació, i en els serveis socials; en definitiva, no es podia fer negoci ni especular en sectors clau que garantien l’estat del benestar. Llavors van començar a aparèixer nous programes econòmics dogmàtics neoliberals amb l’objectiu de convertir tot allò públic, tot allò comú, en una mercaderia perquè el sector privat pogués gestionar-ho i fer negoci.
S’obria una nova era neoliberal, en què el capital utilitzava els governs de torn per privatitzar tot allò públic, tot allò comunal. Començava, en paraules de Pier Paolo Passolini, «el veritable feixisme en forma de societat de consum». Tot seria consumible i de tot se’n podria fer negoci, encara que fossin aspectes bàsics pel manteniment de la vida com la salut, l’educació i els serveis socials. Feixisme pur i dur que fa que avui en dia un empresari sense escrúpols com el Sr. Florentino Pérez sigui el màxim gestor de serveis socials públics i del servei de cures a Catalunya i al conjunt de l’Estat.
No en va, segons dades de la mateixa Patronal de la Confederació, el Tercer Sector (dades del 2019) presta serveis a prop d’un milió i mig de persones, gestionant més de 3.000 milions €, amb unes 100.000 persones contractades, la majoria en una gran precarietat laboral.
Des del Sector Social CGT, com a sindicat anarcosindicalista, combatiu i de classe, amb centenars de treballadores afiliades en desenes d’entitats, hem pogut comprovar de primera mà com sovint moltes d’aquestes entitats realitzen pràctiques poc ètiques i legalment dubtoses. Fa anys que denunciem les fortes privatitzacions en forma d’externalitzacions de gran part de la xarxa de serveis socials i com les diferents administracions públiques, amb el beneplàcit de governs de diferent color polític (fins i tot aquells que es diuen d’esquerres), han anat establint fórmules legals per legitimar l’externalització de serveis essencials, abaratint costos amb greus repercussions negatives cap al personal contractat —amb una creixent pèrdua progressiva de drets laborals— i, alhora, empitjorant el servei públic que es dóna a persones vulnerables amb una pèrdua gradual de drets socials i de qualitat assistencial, on només es prioritza fer negoci i afavorir el capital davant la vida.
Com a sindicat al sector social podríem fer desenes d’articles sobre diferents entitats i empreses que hem denunciat per mala praxi i/o vulneració de drets laborals i socials en tots aquests quinze anys. Però mai, fins el dia d’avui, havíem conegut una empresa amb una praxi tan mafiosa i barroera com SOCIOHABITATGE: un conglomerat empresarial que fa saltar totes les alarmes del què està esdevenint el sector social.
Format per dues SL que es dediquen a l’activitat immobiliària i tenint com a activitat econòmica principal l’explotació d’apartaments privats, pisos i allotjament turístics, ha acabat gestionant gran part del contracte més elevat de la història dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona i la seva àrea metropolitana, vulnerant de forma salvatge drets laborals i drets humans bàsics.
Amb un sou base de només 1.095 € bruts, hem vist jornades laborals infrahumanes de fins a 60 hores setmanals, amb una constant coacció per fer hores extres, manca d’un horari anual i centre de treball fix, amb una rotació constant de lloc de treball, fins i tot en poblacions diferents, i amb horaris canviants sovint setmanalment. Ràtio d’una treballadora per més de 50 usuaris, vulnerant tota ràtio de la cartera de serveis socials, i barrejant tipologies de persones: fins i tot dones víctimes de violència masclista amb nenes petites, amb homes agressors i/o amb delictes per violència masclista, persones greument afectades per problemes de salut mental, persones politoxicòmanes i amb consum actiu diari, persones i famílies refugiades, persones sense llar, famílies desnonades, persones grans dependents amb greus problemes de salut i/o mobilitat, persones amb diversitat funcional i discapacitat intel·lectual, i fins i tot, persones amb un greu estat de salut i malalties infeccioses. Totes barrejades sense cap filtre ni seguretat, amb tot el que comporta i els greus conflictes i situacions que se’n deriven. Això ha provocat greus abusos i agressions sexuals cap a usuàries i menors, assetjament sexual a treballadores i usuàries, fins i tot a nenes petites, a persones amb diversitat funcional i discapacitat intel·lectual, abusos molt greus a nens petits, agressions físiques a treballadores i usuàries, i morts sobtades presumptament provocades per baralles entre usuaris i/o per negligència mèdica. Alguns Centres es troben sovint infectats de diferents plagues, amb greus condicions higièniques que no compleixen les condicions mínimes de dignitat per les usuàries i/o de seguretat i de salut laboral per les treballadores.
No es respecten dietes de persones de diferent origen cultural i religiós, amb denúncies de, per exemple, donar un menjar que diuen que és Halal a persones musulmanes, i que no ho és. Tampoc respecten dietes de persones hipertenses, diabètiques i/o amb diferents malalties cròniques, ja que tot ve per un càtering precuinat, relacionat també amb l’empresa, de pèssimes condicions de qualitat amb el mateix menjar per a tothom.
Moltes treballadores són dones d’origen migrant, monoparentals, amb fills a càrrec i amb una situació de vulnerabilitat, que sovint desconeixen la llei i drets laborals que les emparen, i que a més necessiten la feina. Això fa que l’empresa se n’aprofiti i vulneri constantment els seus drets així com el de les usuàries, persones que també per la seva necessitat social i precarietat desconeixen sovint com denunciar la greu situació en què es troben.
Amb tot aquest bagatge, el passat mes d’abril diferents companyes van començar a organitzar-se per revertir tota aquesta vulneració de drets humans bàsics cap a persones treballadores i usuàries i van crear una secció sindical de la CGT. Seguidament, des del sindicat vam convocar eleccions sindicals per poder tenir un —fins aleshores inexistent— comitè d’empresa que pogués fer valer uns mínims drets socials i laborals. En pocs dies, però, una desena de treballadores van ser acomiadades; vuit eren de la CGT, i totes eren treballadores que s’havien destacat per lluitar i protestar contra aquesta greu situació i que havien de formar part de la llista electoral sindical de la CGT. Fins i tot l’empresa va acomiadar una dona embarassada de set mesos i diverses companyes monoparentals amb fills a càrrec.
Si tot això ja és prou greu, el més impactant de tot és que aquesta vulneració constant de drets fonamentals es realitza amb diners provinents de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, així com dels principals ajuntaments de l’Àrea Metropolitana, amb un contracte públic milionari de 76 milions d’euros pels pròxims dos anys. Enriquint-se sense escrúpols amb diners públics i guanyant increïbles quantitats de diners amb l’explotació i precarització laboral de persones treballadores i duent a terme alhora un greu maltractament i una mala praxi cap a persones usuàries que necessiten aquest servei i són derivades des de Serveis socials.
Com a llibertaris i anarcosindicalistes que som, continuarem lluitant contra les privatitzacions que governs anomenats d’esquerres fan contra drets socials bàsics que la generació de les nostres mares i àvies va lluitar amb morts damunt la taula per garantir un mínim estat del benestar. Fa fàstic observar com governants suposadament progressistes i sindicats majoritaris miren cap a una altra banda davant la privatització encoberta de la cada cop més petita i precària xarxa pública de serveis socials. Perquè la nostra lluita per un nou món va molt més enllà de reivindicar la pèrdua progressiva de drets que suposen els plantejaments socialdemòcrates; per això, com a sindicat combatiu i de classe ens tindran el davant lluitant contra tota aquesta màfia que vol fer negoci de la misèria que genera aquest capitalisme assassí, a través de la precarietat i la vulneració de drets laborals i socials d’usuàries i treballadores.
I per això, des de la CGT continuarem denunciant aquestes praxis mafioses i lluitarem, com sempre, des de la Solidaritat i el Suport Mutu, construint un nou món i un futur una mica més lliure!
