Andreu Vilardell
Les forneres de la cadena Cal Moliné de l’establiment situat al passeig de la Indústria de Berga estan en vaga indefinida de caps de setmana i festius des del 29 d’abril. La vaga a 27 de juny ja suma 21 jornades i ha inclòs els dies de Patum ―la gran festa berguedana, una setmana de molt moviment de gent― i els dies previs a Sant Joan. L’afectació al forn on ha estat convocada ha sigut total, ja que no ha pogut obrir cap dia.
Els motius del conflicte són diversos. D’una banda, la manca d’un calendari laboral que permeti conciliar la vida laboral i personal i no haver de treballar tots els caps de setmana del mes. Per altra banda, la pèrdua de poder adquisitiu, ja que des de 2020 la pujada de sous del col·lectiu de treballadores de fleques no arriba al 2% mentre la inflació suma més del 15% d’augment. A més, les treballadores denuncien maltractament per part de l’encarregada de la botiga i repressió sindical sobretot arran que la CGT guanyés les eleccions sindicals a l’establiment on ara hi ha el conflicte.
De fet, segons denuncien les vaguistes, des de la constitució de la secció sindical l’empresa va fer tot el possible per evitar l’acció sindical, arribant fins i tot ―amb l’ajuda activa del comercial de la UGT, Lluis Gallaguet― a intentar sabotejar les eleccions sindicals que finalment van acabar guanyant les treballadores organitzades a la CGT. De fet, aquesta pràctica de col·laboració amb les empreses, lluny de ser anecdòtica, està sent pràctica habitual de la UGT al Berguedà, que sense cap pudor pacta llistes afins a l’empresari per barrar el pas a l’anarcosindicalisme o simplement es presenta als processos electorals per intentar sabotejar-los com va ser el cas. Arran de la victòria i com a represàlia, l’empresa va començar a negar drets per motius de filiació sindical a les treballadores que sabia que estan afiliades a la CGT, com va reconèixer la mateixa encarregada a les treballadores que encara no formaven part del sindicat. Aquesta situació d’assetjament i de maltracte és la que encén l’espurna d’un conflicte latent, ben abonat i amb companyes amb consciència de classe disposades a afrontar-lo.
El plus de degustació
Les irregularitats en matèria laboral per part de l’empresa venen de lluny com ho demostra una sentència d’Inspecció de treball del 24 de gener de 2022 arran d’una denúncia interposada per la CGT del Berguedà. Inspecció va poder demostrar que l’empresa no estava aplicant correctament el conveni de fleques de la província de Barcelona al no aplicar el plus de degustació que corresponia a les treballadores de les botigues de Berga. Arran d’aquest informe l’empresa es va veure obligada a començar a abonar els 160 euros bruts mensuals del plus a les treballadores. Es dóna el cas que el salari de les venedores, categoria més estesa entre les botigues, és de la precària xifra de 928 euros bruts mensuals; si no fos pel plus de degustació estaria fins i tot per sota del salari mínim interprofessional.
Pere Sellarès Soler: amo i senyor de Cal Moliné
La marca Cal Moliné està present arreu de la província de Barcelona i més concretament a la Catalunya Central a través de la marca comercial del mateix nom i del Forn Oriol. Aquesta empresa de fabricació i venda de productes de forn, pastisseria i la seva comercialització disposa d’un total de 18 botigues: en té 10 a Manresa, la població on compta amb més establiments, seguida de Barcelona, on en té 4; a Berga n’hi té dues; i a Navàs i Sallent, una a cada poble. A banda de les botigues, l’empresa té un obrador propi, situat al polígon Bufalvent de Manresa, on s’elaboren els productes de la marca.
Segons el registre mercantil, Cal Moliné és en realitat un entramat de fins a 6 empreses diferents, domiciliades a diferents municipis de la Catalunya central i que sumen unes 110 treballadores. Les empreses darrere la marca tenen diferents noms: El Pa de sempre SL, Artesans des de 1927 SL, Brot i Coffee SL, Forn Oriol SL, Pau 20 SL i Sellarès Berengué SL, però la marca comercial de totes elles és Cal Moliné o Forn Oriol. Cada empresa compta amb diverses botigues, sent per exemple Pau 20 SL la propietària de les botigues de Berga, una de les quals és la que està en vaga. Una altra de les coses que totes aquestes empreses tenen en comú és el seu administrador: Pere Sellarès Soler, que és administrador únic de totes les empreses i de tota la marca Cal Moliné. A nom seu hi ha la totalitat de les empreses, que no comparteix amb cap altre soci en l’actualitat. Ell és qui nega cap acord amb les vaguistes.
El conflicte segueix
Malgrat els intents de mediació a la seu del Departament de Treball, Pere Sellarès Soler s’ha negat rotundament a acceptar cap proposta de les vaguistes, incloses les que no suposaven pràcticament inversió econòmica, convertint el conflicte en quelcom personal.
Tanmateix, la determinació i la moral de les vaguistes és alta i la mobilització, la crida al boicot i l’acció directa està sent la constant a diferents establiments Cal Moliné i Forn Oriol de Berga, com també a altres poblacions gràcies a la solidaritat del Sindicat.
A dia d’avui el conflicte es presenta llarg. L’enrocament de l’empresari, disposat a perdre diners a cabassos per tal de tòrcer el braç de les vaguistes i imposar l’escarment, ha topat amb una vaga que compta amb el suport de la Caixa de resistència confederal ―el fons d’ajuda aprovat al Congrés que la CGT Catalunya va fer a Sallent el passat gener, i que assegura finançament econòmic per cobrir els sous de les vaguistes―. Veurem fins quan està disposat a perdre l’empresari. Les vaguistes ho tenen clar: el conflicte acabarà en victòria o no acabarà.
