Redacció
El passat mes de juny hi ha hagut eleccions sindicals a l’Administració General de l’Estat i la CGT hi ha consolidat la seva força a la província de Barcelona, on amb el suport de 926 treballadores ha seguit sent la primera força sindical.
La victòria s’ha donat a quasi totes les localitats i en quasi totes les taules electorals: el suport a la candidatura de la CGT ha estat massiu. El resultat de les eleccions del 20 de juny és el reflex del treball sindical dels últims anys i la recompensa a una tasca que de vegades pot resultar feixuga, però sempre és gratificant. Fruit d’aquestes eleccions, la CGT comptarà ara amb 12 delegades a la Junta de Personal i 5 al Comitè d’Empresa, i des de la secció es seguirà lluitant pels drets col·lectius i individuals i la dignitat professional dels treballadors i treballadores públiques.
La situació viscuda els darrers quatre anys ha suposat un gran repte però també ha enfortit la secció de la CGT. El relleu intergeneracional a l’Administració de l’Estat i també a les nostres estructures sindicals ha esdevingut una gran oportunitat per construir vincles de confiança i de suport mutu que, amb la lluita sindical, han estat determinants per aconseguir aquest bon resultat.
Des de la secció sindical de la CGT, de fet, s’ha fet un gran esforç en un necessari intercanvi de parers amb tota la plantilla, apropant-se a casuístiques concretes, anant a l’arrel dels problemes i necessitats que més preocupaven. Ens ho explica la Natàlia, del Sindicat d’Administració Pública de Barcelona: «La plantilla es queixa de les retribucions baixes: nosaltres plantegem la recuperació del poder adquisitiu i l’equiparació salarial amb altres administracions; la plantilla es queixa de les condicions del teletreball (no poder decidir quins dies es fa teletreball o els canvis de condicions sense cap mena d’explicació): nosaltres proposem fer del teletreball una condició del lloc de treball, com el complement específic o la destinació de plaça, de manera que sigui un dret; la plantilla es queixa que no se’ls permet promocionar ni a l’administració pròpia ni anar a altres ministeris: nosaltres proposem un model de recursos humans centrat en les persones i en la lliure mobilitat i exigim el desenvolupament de l’article 17 de l’EBEP [l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic]…».
Des de la CGT es seguirà treballant per fer front als grans reptes que planteja el futur a la funció pública de l’Estat, treballant per protegir i ampliar els drets dels empleats i empleades públiques. I és una lluita que només pot arribar a bon port amb el suport i participació de les treballadores: el compromís col·lectiu i implicació són una peça clau de la lluita sindical.
La CGT és la primera força sindical entre els funcionaris de l’Administració de l’Estat a Barcelona, i tot i no presentar-se a Girona, és una de les forces més rellevants a Catalunya. A les diverses demarcacions la força de la CGT és desigual, i encara no s’ha consolidat arreu amb la contundència de Barcelona. Amb tot, cal destacar els resultats obtinguts a Tarragona, on la CGT és el segon sindicat. A Lleida, s’ha patit una lleu davallada, perdent un delegat, i a Girona, com dèiem, no hi ha hagut candidatura de la CGT.
Passades les eleccions sindicals, els companys de l’Administració segueixen treballant, contents i il·lusionats i esperant poder portar tota aquesta empenta a les quatre demarcacions.
