Òscar Murciano
A finals del 2022, CCOO, UGT i el grup Inditex acordaven per als seus 46.000 treballadors i treballadores a l’estat espanyol un lineal no consolidable per al 2023, mentre traspassaven a les negociacions de convenis provincials els possibles increments sobre taules salarials. El que hauria estat una cessió més d’aquests dos agents socials en un context d’inflació disparada i sous baixos va suposar una reacció imprevista per als signants en què la CGT va fer un pas endavant i va posar contra les cordes el gegant del tèxtil.
Parlem amb Aníbal Maestro, secretari general de la secció sindical de la CGT a Zara i Lefties.
Hola Aníbal, podries explicar-nos quina era la situació pel que fa a salaris i mini-jornades de la plantilla d’Inditex el novembre del 2022?
Els i les treballadores de les botigues teníem els salaris congelats des de feia una dècada. Amb molta temporalitat i dificultats per arribar a finals de mes mentre l’empresa tenia beneficis multimilionaris.
La signatura d’aquest acord del sindicalisme de la pau social al novembre podria haver suposat un capítol més de desactivació del conflicte, però va passar tot el contrari. Què va passar a les botigues de la Corunya?
Les treballadores van fer un pas endavant i van treure del mig la falsa representació de CCOO i UGT. Van sortir al carrer a visibilitzar aquest malestar i van obligar l’empresa a seure a negociar.
Es va aconseguir un 25% d’increments salarials a la Corunya. Com va rebre la plantilla de la resta de l’estat la notícia que sí que era possible millorar les condicions laborals si es plantava cara?
La gent fins aleshores creien que no es podia fer res, era una barreja de passotisme i parsimònia. Per primer cop es van adonar que la mobilització tenia resultats. Com a CGT sempre hem dit que el que vam fer va ser canalitzar el malestar de les treballadores i donar-li veu mitjançant les vagues. Però van ser les treballadores les que van tirar endavant. I es va anar contagiant per tot l’estat.
En aquest context, la CGT a Inditex va reaccionar de manera molt àgil i contundent. Què vau fer? En el procés de decisió, vau tenir dubtes o vau veure clar des d’un principi que podíeu canalitzar un esclat d’indignació?
Ho vam tenir clar des del principi. La metxa la van encendre les companyes de la CIGA a la Corunya i ens vam encarregar d’estendre el foc per tot l’estat; érem l’eina que podíem tirar endavant aquestes mesures que exigíem des del principi. Vam estar coordinats amb elles també, i això va ajudar.
Amb la vaga del gener en plenes rebaixes es va visualitzar un cop a la taula per part del sindicat, amb manifestacions i seguiments molt potents a Madrid, però feia la sensació que us faltava temps per articular més resposta en zones on no es tenia tanta presència. Com ho vau valorar?
Ho vam valorar positivament i sorprenentment (rialles). Sabíem que tindria certa repercussió, però no tanta magnitud. En aquesta concentració vam comptar amb moltíssim suport de treballadores de les botigues, amb poca participació de l’organització, i això va ser molt positiu perquè tot el protagonisme va ser de les treballadores de les botigues. Aquí ens vam adonar que venia alguna cosa grossa i que la nostra responsabilitat era obrir el ventall a la resta de l’estat.
3 dies abans, el 4 de gener, Inditex havia convocat els seus sindicats propers (CCOO i UGT) per debatre ‘mesures salarials per compensar la inflació’. Allò que no havien fet mes i mig abans ho negociaven ara, evidentment com a conseqüència de l’extensió del conflicte per part de la CGT. Com vau portar que l’empresa negociés amb els seus lacais el que estàveu arrencant vosaltres amb mobilització?
Nosaltres érem les que estàvem forçant les millores i aquesta va ser la clau de la negociació. L’empresa tenia la informació que les treballadores estaven amb nosaltres. Entenem que no volien parlar amb nosaltres perquè no està sota el seu control. A la CGT no se la controla amb una trucada, com passa amb CCOO i UGT. L’única manera que tenen de controlar-nos és fer forts aquests dos sindicats, era lògic que actuessin. Però ho tenen difícil, hem passat de tenir una secció al grup a tenir-ne set actualment.
La CGT va convocar una nova jornada de vaga per l’11 de febrer. Aquí ja es van veure molts actes arreu de l’estat, es percebia que el foc s’estenia. Com vau aconseguir articular aquesta extensió?
Exposant la realitat que vivíem a Madrid i la necessitat d’organitzar-se per obtenir resultats. Totes les treballadores de l’estat teníem la mateixa problemàtica i això es va percebre de manera molt senzilla per la plantilla. L’empresa va veure què s’acostava, si haguéssim arribat a fer la vaga el conflicte s’hagués multiplicat per 10. De fet ens vam quedar amb les ganes d’haver fet aquesta vaga.
Un dia abans de la vaga Inditex va entregar el preu de la cessió a CCOO-UGT: increments salarials superiors al 25%, sou mínim de 18.000€ amb increments assegurats passat un temps. Vau desconvocar la vaga. Com valoreu aquest acord?
Ens agrada dir que això no ha estat un acord perquè un acord és quan dues parts acosten posicions. Aquí el que hi ha hagut és una presentació de millores per part d’Inditex a causa de la pressió a què l’estaven sotmetent les treballadores. Per fer-nos una idea, les propostes que feien CCOO i UGT a l’empresa dues setmanes abans eren molt inferiors al que finalment s’ha aconseguit.
És com si vull comprar un pis, demano una rebaixa de 5000€ i el venedor et diu “No, ja t’ho rebaixo 50.000€”. El que es va aconseguir va ser el que vam demanar des de CGT i les treballadores en lluita. Es va donar resposta a tots i cadascun dels punts. Ara bé, la igualació de salaris va suposar que l’increment en alguna província no fos tan elevat com en altres.
Ara entreu en una fase d’extensió per tot l’estat, fa unes setmanes us vau reunir a Barcelona per articular una Coordinació al Grup Inditex. Com ho esteu portant?
Creiem que cal aquesta coordinació, ens organitzem per territoris per marcar línies de treball conjunt, expansió pel territori… Hi ha hagut una alta participació en aquesta coordinació que permet formació, crear vincles; un model de víncles que no té res a veure amb altres sindicats.
Per finalitzar, abans que res us volem donar les gràcies perquè a part del que heu aconseguit la vostra lluita és un exemple per la resta de la classe treballadora de com aconseguir millores, sigui quin sigui l’obstacle que es tingui al davant. Si voleu dir algun missatge final a l’afiliació de la CGT de Catalunya, endavant!
A la branca de comerç tenim unes condicions molt precàries però organitzant-nos s’ha pogut doblegar un gegant i entenem que si nosaltres hem pogut es pot fer exactament igual a qualsevol altra empresa o sector. La lluita és el camí.
