Rosalia Molina. Ensorrem Fronteres CGT
La Xarxa d’entitats i col·lectius que formem part de la Caravana Abriendo Fronteras hem tornat a organitzar la trobada anual, una Caravana feminista i europea amb l’objectiu de denunciar la violència i el silenci mortal de les fronteres. Fa just quatre anys, organitzàvem la primera caravana amb rumb a Grècia i continuaríem els anys següents assenyalant les violències i els assassinats a la frontera sud de l’Estat espanyol, arribant fins a Ceuta i Melilla, i fins i tot a Itàlia. Un rumb que ens ha permès articular vincles amb milers d’activistes d’arreu d’Europa i treballar per trencar el silenci de les polítiques migratòries de la Unió Europea, la vulneració dels drets humans i la militarització de les fronteres europees.
Com a membres d’Ensorrem Fronteres CGT, formem part de la xarxa a Catalunya, Obrim Fronteres. Aquest any, malgrat aquest format “atípic”, hem participat un important nombre de companyes de CGT, de diferents territoris.
Enguany, l’actual crisi sanitària ens va fer canviar el rumb de la Caravana que planejàvem cap a la Ruta Balcànica. Però aquesta situació no ha pogut amb la nostra xarxa, que ha seguit més activa mitjançant trobades virtuals i adaptant-nos a la nova situació, continuant amb la denúncia de la complicitat dels governs europeus en les guerres a l’Àfrica i Orient Mitjà, origen del desplaçament forçós de centenars de milers de persones. I enfortint la xarxa europea per donar una resposta a la situació de les persones migrades i refugiades que s’ha vist greument empitjorada per la pandèmia.
També vam denunciar les conseqüències del racisme institucional a casa nostra fent referència als milers de persones colpejades per la llei d’estrangeria i per a les quals s’exigeix una regularització incondicional com a mecanisme de justícia social.
Per tot això, la Caravana 2020 es va transformar en un programa simultani, del 26 al 30 d’agost, al País Valencià, el País Basc i Itàlia, amb els mateixos eixos de treball. Malauradament al País Basc van haver de modificar l’estructura inicial a causa de la normativa de restriccions a causa de la pandèmia, per accions de denúncia en diferents poblacions.
Un total de cinc dies plens d’activitats per denunciar la situació “insostenible” de les persones migrades i teixir aliances entre els diferents col·lectius
Els 4 eixos temàtics que es van treballar van ser:
1. Fronteres i desaparicions: Balcans i Mediterrani
2. Ports de Solidaritat i Ports de guerra
3. Explotació Laboral, Resistència i Alternatives: Rural & Urbà
4. Drets Humans. Conclusions i Accions a Futur
Eix 1 Fronteres i desaparicions: Balcans i Mediterrani.
Frontera Balcans: a càrrec de No Name Kitchen. Frontera Sud Melilla & Nador al Rif. Solidary Wheels
Eix 2 Ports de Solidaritat i Ports de guerra.
Mercaderes de muerte: Indra Aquest eix temàtic dels ports, s’ha treballat des de dues perspectives: ports de solidaritat i ports de guerra.
Els ports de guerra (Sagunt), són utilitzats per la indústria armamentística, i està dins del circuit internacional del comerç d’armes, facilitant el negoci de les guerres. Els ports anomenats de pau, son ports de solidaritat (Borriana), on arriben la majoria dels vaixells de rescat de ONGs europees que treballen al Mediterrani central, com el Alan Kurdi, el Sea Watch o l’Open Arms. El port els ofereix moltes facilitats per atracar i fer reparacions i avantatges en les taxes, sent així un lloc de referència per les organitzacions civils de rescats humanitaris. El vaixell Louise Michel, finançat per l’artista Bansky, havia marxat el dia abans.
A Burriana es va fer el debat: “Els reptes per a la pau i el desarmament a càrrec del Centre Delàs d’estudis per la pau.” Segons dades proporcionades per aquest centre el 2019 l’Estat espanyol va destinar 20.050 milions d’euros a la despesa militar.
En aquesta línia de visibilitzar la despesa militar i la indústria armamentística, les companyes de Catalunya vam presentar una acció de denúncia que es va fer a l’empresa Indra, que negocia amb la indústria armamentística i és una empresa líder en el control fronterer.
Eix 3. Explotació Laboral, Resistència i Alternatives: Rural & Urbà. Explotació laboral i cadena invisible de cures
Denúncia de les vulneracions de drets en el treball agrari.
Col·lectius de suport i denúncia: El mar d’oliveres de Jaén i la taronja de València , Conca Minera i temporeres de Huelva, El mar de plàstic i horta d’Europa Almeria. València Acull.
Resistència i alternatives. Cooperatives agràries: Iniciatives solidàries: Associació Solidaritat del taxi de Sevilla, Autoorganització: Sindicat de Manters Madrid,Girona Acull.
Les cadenes invisibles de cures, amb perspectiva feminista.
Retrospectiva i mundialització i sistema de Cures. Models d’autoorganització: Sindillar Barcelona i Aiphyc València, on van denunciar la doble opressió per ser dona i migrant. Vam completar la jornada amb una manifestació exigint la regularització incondicional de totes les persones migrants que viuen a l’Estat espanyol en situació irregular.
Eix 4. Drets Humans. Conclusions i propostes de futur.
L’últim dia es va celebrar una assemblea de valoració on se’n van compartir reflexions, i propostes de futur.
La taula de Drets Humans va treballar amb diferents associacions i entitats: Crida contra el racisme, CIES NO València, Azadi Jin, plataforma Solidaritat amb el poble Kurd
I amb aquests lemes, es va tancar la Caravana 2020
Respectant la distància de seguretat, però “acuerpándonos”
Rentant-nos les mans, però posicionant-nos.
Amb la mascareta, però sense callar.
