Xavier Caixal i Baldrich. Traductor i afiliat a CGT Tarragona
Acaba de veure la llum la primera traducció del filòsof anarco-primitivista John Zerzan al català, i per partida doble, dos llibres en un sol volum: El crepuscle de les màquines (Twilight of the Machines, 2008) i El poble en la història de la civilització (A People’s History of Civilization, 2018), publicat per l’editorial tarragonina Lo Diable Gros.
La idea d’aquesta duplicitat va sorgir quan Zerzan, a banda d’escriure de bon grat el pròleg específic per la primera edició d’una obra seva en català que li havia demanat, em va passar l’original d’un llibre que estava a punt de publicar per si també el volia traduir, el segon de l’actual publicació. Tots dos llibres assajos recopilats d’acord amb la temàtica del llibre.
Després de molts anys d’activisme —per exemple, va ser arrestat el 1966 per participar en el bloqueig pacífic del pas d’un camió militar carregat de napalm en el transcurs d’una marxa contra la guerra del Vietnam— i d’escriure articles i assajos, John Zerzan va fer-se molt conegut en el món anarquista a nivell mundial arrel de la seva participació i les seves declaracions a Seattle el desembre de 1999, durant les grans manifestacions en contra de la celebració de la cimera de l’Organització Mundial del Comerç. La revolta que es va produir va fer fracassar la cimera. Van ser molts els manifestants que van seguir les consignes de Zerzan contra la civilització i el consumisme. «Després de dues llargues dècades de passivitat, de consumisme i de creixents nivells de buidor i deteriorament, el poble s’ha tornat a alçar, ha tornat a parlar a Seattle. Ha tornat l’hora de l’acció», va declarar aleshores. Va ser a partir d’aquell moment que el moviment antiglobalització es va propagar com una reguera de pólvora per tot el món i es va assenyalar Zerzan com un dels seus ideòlegs i impulsors, fet que ell nega rotundament perquè el que ell propugna més enllà, el seu camp de batalla és el de l’anticivilització.
Precisament és la crítica a la civilització el fil que uneix els assajos que conformen El crepuscle de les màquines. El llibre es divideix en dues parts, «Orígens de la crisi» i «La crisi de la civilització». La primera és una anàlisi crítica, profunda i ben documentada dels orígens del que considera els errors fundacionals de la civilització, un per un, tots ells entrelligats: la simbologia, l’agricultura, el patriarcat, la guerra, la religió i les ciutats, principalment. La segona part ens transporta a l’època moderna i a l’actualitat, i ens fa evident que les crisis que vivim són la conseqüència lògica de tot allò que va originar la civilització, i que, ben analitzat, en el fons poc ha canviat en els milers d’anys transcorreguts. S’ha de trencar amb la civilització.
Molts crítics han acusat Zerzan d’incoherent amb les seves idees primitivistes anticivilització perquè utilitza una màquina d’escriure —i fa alguns anys un ordinador—, emet un programa setmanal de ràdio i no viu en una cova, entre altres coses. Però trencar amb la civilització no vol dir necessàriament això, es tracta de recuperar l’essència humana, les relacions cara a cara, i d’erradicar tot allò que ho impedeix; en definitiva, un canvi de paradigma. La civilització està al caire del col·lapse i qualsevol arranjament per mirar de sortir d’una crisi no és més que un pedaç que afavoreix a uns pocs sense aturar l’acceleració cada cop més perceptible cap al col·lapse imminent; per Zerzan, civilització i crisi són dos termes inseparables. Sempre s’ha construït sobre el que ja estava fet, la civilització no s’ha reiniciat mai globalment, i això és precisament el que, segons Zerzan, cal fer. És una utopia que podria ser realitzable a llarg termini, però és extremadament urgent i no sembla que hi hagi temps per dur-la a terme. Així doncs, en aquesta era de la tecnologia i de les presses el més realista probablement seria començar resetejant-la tantes vegades i a tants llocs com sigui necessari.
El segon llibre del volum, El poble en la història de la civilització, conté, com diu el mateix Zerzan a la introducció, els quinze assajos més estrictament històrics que ha escrit. Des del naixement de l’agricultura fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial, passant per Mesopotàmia, Roma i la Revolució Industrial, entre altres, aquests assajos descriuen amb precisió documental i anàlisi crítica el patiment i la lluita del poble en diversos moments de la història, i són un complement perfecte per El crepuscle de les màquines ja que fa com d’enllaç entre les seves dues parts amb un recorregut per la història que ens permet veure com ha evolucionat la civilització des dels seus orígens fins gairebé l’actualitat i quin paper ha jugat el poble.
Quan vaig traduir l’assaig sobre la Primera Guerra Mundial em va sorprendre especialment perquè vaig tenir la sensació que la situació general els anys previs a la guerra era molt similar a la situació actual. «Si les coses continuen així, d’aquí a tres anys Alemanya haurà entrat de ple en una guerra o en una revolució» i «si no hi hagués hagut una guerra europea l’estiu de 1914, Gran Bretanya podria haver degenerat cap a… l’anarquia» són dues frases documentades que evidencien la situació revolucionària i de descontentament social que es vivia arreu del continent europeu. Aquella guerra va apagar moltes veus antisistema, i les que es van mantenir van acabar esclafades com, per exemple, la Revolta Espartaquista després de la guerra que es va saldar amb més de quatre-cents morts als carrers de Berlín i l’assassinat de dos dels seus líders, Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht.
Durant les dues dècades posteriors als fets de Seattle les mostres de malestar popular s’han anat multiplicant i engrandint fins que, en un moment en què els moviments contraris a l’statu quo estaven fent-se forts simultàniament a molts llocs del món (Xile, França, Hong Kong…), ha arribat la pandèmia de la Covid-19 i tot ha quedat sobtadament estroncat, de manera similar a com va passar quan va esclatar la Primera Guerra Mundial. El que ara està augmentant desproporcionadament és la vulneració de drets, recolzada per una propagació desmesurada de la por, el virus més contagiós de tots; un virus que anul·la la capacitat de pensar i raonar en positiu. Ara s’evidencia més que mai l’esperit totalitari de la civilització i les paraules de Zerzan ressonen amb contundència. Carlos Taibo comenta en el seu pròleg que Zerzan és un pensador desmesurat, però que sovint només els pensadors desmesurats ens obren els ulls davant allò que és darrere del que veiem —i creiem entendre— amb excessiva comoditat. Cal deixar de banda aquesta comoditat, obrir els ulls i actuar en conseqüència.
