Máximo de la Corte. Secretari General de la CGT Sallent
[Escrit realitzat arran de la mort de Pau Camp a la mina de Vilafruns, el 4 de juny]
Avui ha mort un altre esclau, un altre esclau entre els molts que ICL Iberia subcontracta a aquests mercaders d’esclaus que s’anomenen RUS, OSSA, HIMESA, LOAL. I podríem seguir afegint noms a la llista, perquè mercaders sense escrúpols sempre n’hi ha hagut i n’hi haurà.
Cinc anys han hagut de passar per a veure un altre esclau mort, en Sergi Font Vilardell, també de RUS, però és molt més greu el que s’amaga a l’interior de la mina i dels despatxos dels caps de les mines. Amb la seva passivitat i deixadesa de les seves funcions fan de la mina un lloc molt insegur per a qualsevol però, si a sobre, tens la desgràcia que a la teva solapa no hi figuri l’anagrama d’ICL, la teva seguretat és molt menor.
Tres dies després de reprendre totalment les produccions, una roca mata en Pau. Ningú dirà res i, per descomptat, ICL faran els informes pertinents per a que es qualifiqui d’accident imprevisible. Ningú pensarà que aquestes són les conseqüències de què un treballador no pugui dir “NO, aquí no entro perquè no ho veig segur”. Tampoc ningú pensarà que aquestes són les conseqüències de l’escassa experiència que adquireixen els treballadors amb la seva rotació constant com a temporals en moltes d’aquestes empreses que, en el millor dels casos, tenen conveni del metall encara que estiguin treballant en una i per a una empresa minera. Perquè, és clar, si els apliquen els convenis de miners, surten més cars.
Sembla que aquest treballador es trobava efectuant una reparació en el ventilador en un “tajo” on es realitzava un rebaix. Prèviament s’havia fregat el sostre amb un minador. Sembla que ja s’havia avisat de la necessitat d’estrebar aquesta zona. Concretament la zona on s’ha produït l’esllavissada. Si ja s’havia dit que la zona havia de ser estrebada, com és possible que s’hagin enviat electricistes a fer una altra reparació al mateix lloc?
Escric això perquè no en tinc prou amb un llacet i un emblema de miner buit de contingut, sabent que el dilluns tot tornarà a ser com era ahir o abans-d’ahir. Perquè de res serveix un emblema amb un llacet acompanyat d’un silenci que ens fa còmplices.
Adéu, Pau Camp.
Adiós Pau Camp.
