Àngels Vilaseca. Sector Social CGT Ensenyament
Són indignants les condicions amb les que els i les professionals del sector social estem treballant en plena crisi del coronavirus. Manquen mesures de protecció adequades, mentre a la vegada, empitjoren les condicions en un sector ja de per sí molt precari.
Tot i i que estem quasi invisibilitzats a les llistes d’aquelles activitats considerades com a essencials pel Govern de Pedro Sánchez, molts professionals del Sector social, educadores i educadors socials, de carrer, treballadores i treballadors socials, psicòlegs, integradors, auxiliars, cuidadores i tècnics seguim treballant en primera línia, no obstant, amb quines condicions?
No disposem d’unes instal·lacions adients, com tampoc de les mesures de protecció necessàries. Aquesta és una realitat de la qual s’estan queixant molts professionals del sector social i dels serveis socials, tant en CRAEs, serveis per persones en situació de sense llar, en residències de gent gran, entre d’altres. O com en el meu cas a les llars residències i pisos tutelats per persones amb diversitat intel·lectual i funcional.
A molts centres es manca de guants, o de mascaretes adequades pels treballadors, havent de reutilitzar la mateixa durant vàries setmanes, o fins i tot utilitzar mascaretes casolanes de donacions de particulars. No és d’estranyar, si l’Estat no garanteix d’aquest material bàsic ni als propis treballadors sanitaris dels hospitals i centres de salut.
A aquest fet també se li suma la falta de personal, ja que moltes treballadores que estan de baixa no es supleixen. Per tant, augmenten les ràtios, amb les situacions tenses i difícils que el propi confinament suposa per moltes de les persones que atenem, com per exemple persones amb trastorns neuroconductuals.
Tampoc hi ha suficients proves i tests per tots els professionals que presenten símptomes, aquestes no estan arribant, o arriben tard i amb comptagotes. Quan en el nostre àmbit, a l’igual que els que treballen amb persones grans o altres col·lectius, seria prioritari facilitar-los amb regularitat per la nostra salut, però sobretot, per evitar contagiar a la població de més risc.
El Decret de l’Estat d’Alarma imposa major explotació als treballadors i treballadores dels Serveis Socials.
Per si no fóra suficient, amb l’Ordre SND/295/2020 del Ministeri de Sanitat, ens estan imposant una sèrie de mesures a les treballadores dels diferents àmbits dels serveis socials, amb les quals en comptes d’invertir en més recursos el que fan és anular-nos drets molt bàsics, deixant en paper mullat els contractes i convenis del nostre sector,ja de per si molt precaris.
“mentrestant segueixen dient-nos (…) que hem de fer un esforç”
L’ordre exposa que “poden imposar als treballadors i treballadores dels serveis socials la prestació de serveis extraordinaris”. Aquest tipus de serveis extraordinaris inclouen ni més ni menys que haver d’oferir disponibilitat total i completa a l’Administració “per ser requerit en qualsevol moment per la prestació de tasques presencials”, així com també “podran encomanar-te funcions diferents a les del teu lloc de treball, categoria o especialitat” o fins i tot, “podran adoptar-se les mesures que considerin precises en matèria de jornada de treball i descansos, permisos, llicències, vacances i reduccions de jornada”.
I és més, tot això, sense oferir cap tipus de compensació econòmica, tenint en compte els baixos salaris que tenim la gran majoria de professionals d’aquest sector. Una mesura que ha estat criticada per la CGT que la qualifiquen d’estar “legalitzant la servitud”. Però que ha rebut el suport de la burocràcia sindical de CCOO i UGT.
La greu situació per la qual passa avui els serveis socials, igual que a la Sanitat, també és fruit de les àmplies retallades dels últims anys i d’enormes privatitzacions i externalitzacions, de les quals , fins i tot, moltes empreses capitalistes n’estan obtenint beneficis.
Mentrestant, a dia d’avui, segueixen dient-nos a la classe treballadora i als més precaris que hem de fer un “esforç”, perquè no hi ha més opcions davant la crisi sanitària. Ah no? I no podríem obtenir aquells recursos que necessitem aplicant majors impostos a les grans fortunes, a la banca o les empreses de l’Ibex 35,com la de Florentino Pérez, que porta temps fent negoci dels Serveis Socials?
O davant la manca de material bàsic, no seria indispensable confiscar tots els béns d’una Sanitat Privada que s’ha enriquit aquests últims anys a costa de les retallades? I mentre moltes persones segueixen vivint al carrer, o es troben amuntegats en centres de menors, residències, etc. sense unes condicions de seguretat adequades per evitar el contagi. La solució no podria ser reobrir les 65.000 places buides del lobby hoteler? Mentre ens aboquen a la precarietat i a l’atur, al col·lapse sanitari i dels serveis socials, seguiran dient que hem de ser “responsables”, perquè interessa ben poc tocar els guanys dels grans capitalistes.
