Sindicat del Metall de Barcelona
Als últims anys, la classe treballadora està patint descomunals agressions per part de les patronals recolzades pels diferents governs que han ocupat la Moncloa i la Generalitat. Un dels atacs més contundents i que més repercussió té sobre les treballadores i treballadors són els relacionats amb la prevenció i els accidents de treball.
Segons les xifres oficials al 2017, a l’estat espanyol, es van produir 583.425 accidents laborals, dels quals 618 van ser mortals i d’aquests 134 in itinere. Al 2018 van ser 602.316 els accidents laborals, dels quals 652 van ser mortals, 146 in itinere.
Sense poder comptar amb aquells accidents que no declaren les empreses, en un any, el terrorisme patronal va augmentar en gairebé 20.000 accidents laborals, un 3% més, que van costar la vida a un 5% més de persones treballadores.
La prevenció de la sinistralitat laboral és una responsabilitat de l’empresariat. Aquesta obligació de controlar-la, reduir-la i eliminar-la és correlativa al dret de les treballadores i treballadors de la protecció de la seva salut. El conflicte parteix del fet que la prevenció té un alt cost econòmic per a les empreses i requereix d’una constant inversió. I, com sabem, despesa i benefici empresarial són dos paraules oposades.
La inversió econòmica en aquesta matèria, per part de les empreses, suposaria un estalvi econòmic a mig i llarg termini per a les mateixes ja que els accidents i l’absentisme es reduirien molt notablement. I és aquí on les mútues juguen un paper fonamental en ser associacions d’empresaris destinades a realitzar “les activitats preventives de l’acció protectora de la Seguretat Social “.
L’objectiu empresarial és clar, obtenir més beneficis i reduir les despeses en matèria de prevenció
La patronal ha fet servir la seva influència en els diferents governs i poc a poc ha anat perfilant un escenari cada vegada més beneficiós per als seus interessos, culminant la seva estratègia quan el govern del PP va aprovar la llei 35/2014 i el Reial Decret 625/2014 pel qual les mútues, fins llavors denominades Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals, passen a ser entitats col·laboradores de la Seguretat Social. Amb aquest canvi, poden gestionar, a més de les prestacions econòmiques i assistència sanitària derivada de les contingències professionals, la prestació econòmica d’incapacitat temporal derivada de les contingències comunes.
En aquest canvi normatiu, que es fa per modernitzar, agilitzar, fer més eficient i transparent, etc. la gestió de l’acció protectora de la Seguretat Social, subjau el control de l’absentisme laboral, dotant a les mútues de majors competències, donant-los la possibilitat del control de les baixes per malaltia comú que abans no tenien. Les propostes d’alta mèdica a la Seguretat Social, que ja podien fer les Mútues, es van demostrar poc efectives ja que acabaven recaient en el personal facultatiu que estenia la baixa des de criteris únicament mèdics.
A partir d’aquesta llei s’amplien els supòsits perquè la mútua pugui tallar la prestació econòmica a qui no es sotmet al control i seguiment de la seva baixa, una capacitat coercitiva fins a la data mai vista.
L’objectiu de les mútues, entitats suposadament sense ànim de lucre, ha esdevingut en la reducció dels índexs d’accidentalitat sota criteris clarament mercantilistes i no mèdics. Després de l’aplicació de successius decrets llei durant aquests anys, podem observar com el desviament d’accidents i malalties professionals a la Seguretat Social ha augmentat. La qualificació d’accidents sense baixa s’ha disparat i actualment s’estan produint situacions on persones amb ossos trencats són considerats accidents lleus sense baixa.
L’objectiu empresarial és clar, obtenir més beneficis i reduir les despeses en matèria de prevenció. És aquí on entra la llei de Bonus (RD 231/2017 del 10 de març) per la qual es regula l’establiment d’un sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals a les empreses que hagin disminuït de manera considerable la sinistralitat laboral. Amb això es premia a les empreses que inverteixin i incentivin la prevenció, reduint fins a un 10% les seves cotitzacions a la Seguretat Social i millorant notablement la seva imatge corporativa.
En principi aquesta idea estaria bé si fos un fet real, però malauradament està significant que les mitjanes i grans empreses s’estan esforçant al màxim en manipular les baixes per aconseguir el 0% en accidents. A més, gràcies a la situació de precarietat del mercat laboral la situació d’atur i desemparament dels treballadors i treballadores, assoleixen els seus objectius. La por i la necessitat fan que les plantilles acceptin situacions contràries als seus drets i perjudicials per a la salut.
Atès que les empreses, i mútues, tenien veritables complicacions per accedir al sistema de bonificacions (acceptació dels comitès de seguretat i salut, documentació de les seves activitats preventives, no haver requeriments o sancions de la Inspecció de Treball, …), el recent RD 860/2018 ve a regular aquelles mesures que han de dur a terme les mútues per realitzar la seva activitat preventiva i estalviar-se un 1% de les quotes per contingències professionals, quantitat gens menyspreable. Paradoxalment aquestes activitats són les que la mateixa Llei de Prevenció obliga les empreses en la seva activitat preventiva, programes, assessorament, control i reducció de la sinistralitat.
Tot aquest enriquiment de les patronals, a través de les mútues, està significant un frau per al sistema públic, que ha d’assumir sanitàriament els danys que ocasiona el treball a la població. Un sistema públic que deixa de percebre les quotes que han de pagar les empreses i que, a més, ha d’assumir prestacions econòmiques que són responsabilitat de les mateixes. un sistema públic que, per falta de fons, acaba retallant en Sanitat i en la Inspecció de Treball que és el mecanisme de vigilància i exigència del compliment normatiu.
En definitiva; mútues, governs i patronals: organitzacions criminals que estan fent negoci amb la salut i els accidents de milers de persones treballadores.
