Relació laboral especial penitenciària = explotació

La relació laboral especial entre les preses i l’òrgan autonòmic competent, el CIRE, es regula mitjançant el Reial decret 782/2001, en el qual s’anul·len gran part dels drets existents a l’Estatut dels treballadors i, entre altres coses, es dona la possibilitat de retribuir el salari segons el temps, peça realitzada, producció o qualsevol altre paràmetre. De fet, quan comences a treballar als tallers productius et donen un llibret que es titula «Manual d’acollida». En el mateix podem veure que hi ha diferents apartats. El CIRE es presenta com una eina del govern de la Generalitat de Catalunya per promoure la reinserció integral de les persones privades de llibertat mitjançant la formació en oficis i treball penitenciari i constituït per un equip humà de «professionals altament qualificats». El text pretén vendre’ns el CIRE com una empresa pública pràcticament altruista dedicada a la reinserció. Ens deixen clar que els llocs de treball són gestionats per la Junta de Tractament del Centre Penitenciari i que aquí no hi ha cap liquidació, ja que la suspensió i la finalització de la relació laboral eximeix de les obligacions recíproques de treballar (per la treballadora) i de pagar el treball (per al CIRE).

Centrem-nos en el que passa realment als tallers productius de CP Brians 2. En aquest manual d’acollida, hi ha 22 fulles dedicades a Informació bàsica en la PRL, però a la pràctica no donen cap mena d’EPI. El treball que he fet als tallers ha sigut de costura, on hi ha risc d’inhalació de fibres, però no hi ha mascareta; risc de talls, però no hi ha guants; risc de cops o talls als peus, però, no hi ha calçat de seguretat; tampoc protectors auditius tenint en compte que el soroll al taller és bastant elevat. Algunes cadires no tenen recolzadors o estan danyades. No hi ha fonts per rentar-te els ulls en cas d’accident ni per beure aigua, perquè te l’has de comprar a les màquines de vènding que gestiona el mateix CIRE. Si no vols gastar diners, cal que t’esperis que obrin els banys, que no estan oberts durant la jornada que, al llarg de quatre hores, només obren cinc minuts. A l’estiu hem patit una calor brutal i l’única solució han sigut ventiladors que són impossibles de fer servir treballant amb teixits que surten volant. Pel que fa a la retribució, les condicions són igual de pèssimes. Les etiquetes, que es tracta d’enganxar-les en tapes d’envasatge de fruites, es cobren a 0,0026 euros la peça, per tant, cal enganxar-ne 385 per guanyar 1 euro. En el meu cas, el mes de juliol vaig cobrar 26,71 euros i el mes d’agost he anat apuntant el que he fet: 456 mànigues per a bates de pacients de l’ICO (cada bata té 3 doblegades que han de quedar perfectes), 160 vistes davanteres per a jaquetes i 160 butxaques clavades. Per tot això, m’han pagat 31 euros.

És a dir, l’empresa pública adscrita al Departament de Justícia, constituïda per «professionals altament qualificats», explota i fa treballar en condicions lamentables. No sé què té a veure això amb la reinserció. Desgraciadament, per superar aquesta situació, les persones preses ho tenen molt difícil perquè al carrer no podem esperar solidaritat d’una majoria de la població que viu amb indiferència aquestes problemàtiques. No veurem cap carretera tallada per aquest tema. Tant de bo m’equivoqui.

Salut, Anarquia i foc a les presons.

Articles relacionats