Eduardo Fernández. Membre del Comitè de Vaga i afiliat a CGT
Les treballadores i treballadors de Correus de la Unitat de Repartiment 4 de Sabadell hem començat una vaga indefinida i total des del passat 6 d’abril, com a resposta a la greu situació que estem patint al nostre centre de treball des de fa mesos.
Són moltes les raons que ens han portat a prendre una decisió com aquesta: manca de contractació i conseqüent precarització de les nostres condicions de feina, greus irregularitats per part de la prefectura actual en el tractament de notificacions administratives i en l’enregistrament de les dades corresponents a la propaganda electoral, incompliment de les mesures de prevenció de riscos en relació amb la COVID-19 i pràctiques de comandament autoritàries per part de l’actual prefectura de la nostra carteria, amb obertura d’expedients per no complir directrius impossibles d’assolir per la ja esmentada manca de contractació.
La vaga com a instrument podria ser considerat l’últim recurs i, de fet, no és el camí més desitjable quant a les conseqüències econòmiques per a la nostra condició de classe treballadora que ha de patir constantment els ajustos i retallades que són conseqüència dels excessos i disfuncions pròpies del capitalisme salvatge, que monitoritza la realitat econòmica i social en la qual ens trobem.
La vaga tampoc sembla l’instrument més desitjable, en quant suposa un cert desgast i també certa manca d’acceptació de bona part de la ciutadania que, o bé ho considera un mecanisme innocu i inútil, o directament, una agressió a la “llibertat” de les ciutadanes per haver de patir una interrupció d’un servei públic o qualsevol tipus d’acció relacionada amb una vaga.
“és aquesta solidaritat de classe la que ens dóna força per continuar”
Tot i això, i a pesar de tantes dificultats, quan en un entorn laboral les agressions a la dignitat de les treballadores i treballadors que donen la cara cada dia i que són el veritable pilar de tota activitat laboral, suposen una constant en el dia a dia, la decisió d’anar a la vaga apareix com l’arma imprescindible, por costosa que sigui.
Ja fa tres setmanes des que vam iniciar la vaga i, a pesar de no haver rebut cap resposta per part de l’empresa, tot i haver-se assegut a parlar en un parell d’ocasions -sense èxit totes dues- el que sí que hem pogut aconseguir és la implicació i solidaritat tant de companyes i companys d’altres unitats de repartiment-amb el seu suport tant econòmic com moral-com d’altres entitats com Associacions de Veïns i Veïnes i sindicats que sí que creuen en la vaga com a instrument de lluita vers els abusos de l’elit empresarial que maximitza els seus beneficis en detriment de les persones.
Aquesta solidaritat de classe ens dóna força per continuar amb la vaga i ens dóna raons per animar d’altres unitats de repartiment i d’altres col·lectius per organitzar-se i dir prou enfront de les amenaces i atacs a la nostra condició de treballadores i treballadors. També som conscients que moltes ciutadanes i ciutadans s’identifiquen amb la nostra lluita i ens donen suport perquè, encara que Correos vulgui demostrar el contrari, encara prestem un servei públic que ha de ser de qualitat i accessible per a totes les ciutadanes i ciutadans. Si els màxims responsables d’aquesta empresa no volen ser conscients, haurem de ser les mateixes treballadores i treballadors, juntament amb les ciutadanes i les entitats, les que fem força perquè així continuï. Si no fem front al capitalisme més extrem, amb les seves privatitzacions, externalitzacions, reformes laborals i destruccions de llocs de feina i precarització de les nostres condicions, perdrem la lluita i la nostra realitat es convertirà en una societat fantasma amb consumidors que no poden sortir de casa ni ho necessiten, perquè els grans gegants d’internet podran portar-nos a casa des de menjar a qualsevol altre tipus de producte amb la precarització de tota la cadena de producció, des del procés de fabricació fins al missatger que ens entregui el “producte”. Més barat, més precaritzat. Més destructor del nostre Teixit social.
És per això que defensem un model de servei públic, al servei de les persones i de la societat, no dels beneficis dels directius que volen acabar amb aquest model. I defensem unes condicions de feina dignes. I per això fem vaga. Contra la precarització del servei públic, contra les actituds abusives vers les treballadores i els treballadors. I continuarem amb la vaga fins que s’escoltin les nostres reivindicacions:
1. Fi de la sobrecàrrega de feina. Més contractació.
2. Prou autoritarisme per part de la nostra prefectura.
3. Investigació de les irregularitats comeses per part de la nostra prefectura.
4. Prou amuntegament. Reclamem més espai entre treballadores i treballadors com a mesura de prevenció per la COVID-19.
5. Participació sindical en els redimensionaments realitzats per l’empresa per tal d’avaluar les càrregues de feina.
La lluita continua!
CAIXA DE RESISTÈNCIA: ES69 2100 1303 2802 0002 8584
