Amazon: un assalt sindical al capitalisme de plataforma

Ignasi Escudero

Entrar al web, seleccionar un producte, pagar-lo i esperar que te’l portin a casa en molt poc temps. Amazon porta anys plantejant un procés aparentment senzill que genera beneficis milionaris i de pas escanya a una competència que no li pot seguir el ritme, especialment el comerç local. No ho fa a qualsevol preu. L’empresa fundada pel magnat estatunidenc Jeff Bezos demostra un respecte mínim cap als drets dels treballadors. Per plantar cara, la secció sindical de la CGT a Amazon a Barcelona – amb tot just un any i mig d’activitat – ha començat un assalt al capitalisme de plataforma exprés.

Llegeix més

Sector social, sector fatal

Redacció

Des del Sector Social de la CGT es va realitzar entre l’abril i el juny passat una enquesta per conèixer la situació del sector.

Hi van participar 861 treballadores en actiu o a l’atur del sector social de Catalunya, dins del paraigües de diferents convenis (acció social, lleure…) i professions (educadores socials, treballadores socials, psicòlogues, integradores socials, pedagogues, treballadores familiars…).

Llegeix més

Fer vaga per no guanyar res?

SEGAP Barcelona

Els treballadors i les treballadores del centre Besòs de Miquel y Costas & Miquel estem fent vaga cada dimecres des del dia 26 de juliol. Una vaga que s’està duent a terme al 100%, amb unitat i determinació.
Reivindiquem, entre d’altres coses, equiparar els sous dels membres de la plantilla més antics i els nous. Aquesta desigualtat la crea de manera unilateral l’empresa mitjançant acords individuals als contractes de les noves incorporacions, saltant-se les condicions pactades, en alguns casos, des de fa més de cinquanta anys. Aquesta és una estratègia clàssica de la patronal: dividir la classe treballadora de la forma que sigui: a través de privilegis, beneficis i/o fomentant visions racistes i masclistes.
Però davant d’aquestes tàctiques, al nostre centre de treball hem decidit dir prou. I hem iniciat una lluita per equiparar les condicions de totes. Això significa que els i les treballadores més antigues de la plantilla estem fent una vaga de la que, si guanyem, no n’obtindrem cap benefici directe.

Llegeix més

Sindicalisme, comitès d’empresa i precarietat (II)

Ermengol Gassiot

L’efectivitat del sindicalisme centrat en l’acció als comitès d’empresa i en la dinàmica institucional (eleccions, accions jurídiques, etc.) és molt limitada. El marc legislatiu, cada cop més restrictiu, ja s’ocupa que sigui així. A banda, estableix dinàmiques de delegació que generalment desincentiven les mobilitzacions col·lectives. Tot això no és nou i en gran mesura ja va estar present en el debat intern de la CNT de fa més de 40 anys, on també es posava sobre la taula el risc de marginalitat si es rebutjava per sistema qualsevol presència en els comitès d’empresa. El debat en aquell moment no podia preveure, no obstant, una realitat que ha fet palesa la precarietat laboral actual. En un context on la presència de moltes treballadores en una determinada empresa és temporal (encara que sovint ara es camufli amb uns contractes indefinits buits de contingut) i subjecte a múltiples formes de precarietat i inestabilitat laboral, els comitès d’empresa, les eleccions sindicals i molt sovint les denúncies ofereixen molt poc marge per a l’acció sindical per part d’aquest col·lectius. Una de les raons d’això radica en el fet que la seva permanència a les empreses és molt curt, raó per la qual no poden participar d’una dinàmica electoralista ni tampoc en iniciatives que, en el millor dels casos, aspiren a resultats a mig o llarg termini, com en molts casos són les accions jurídiques. Ben cert que es pot argumentar que des dels comitès d’empresa es poden fer accions en defensa dels interessos de les treballadores i treballadors més precàries. No obstant, una màxima del sindicalisme és que han de ser les pròpies treballadores les que protagonitzin les lluites pels seus interessos, cosa que en aquestes dinàmiques és molt poc possible.

Ara bé, quines alternatives ens podem plantejar? Crec que aquesta pregunta cal respondre-la amb imaginació i segurament amb un debat col·lectiu que requereix temps i que, sobretot, ha de saber superar dogmes i els esquemes mentals que subtilment ens imposa la legislació laboral. Jo simplement apuntaré tres idees.

Llegeix més