NICARAGUA: La insurrecció popular i la reacció

Netzahualt. Autoconvocant nicaragüenc

El 18 d’abril de 2018 el poble de Nicaragua es va aixecar contra el govern de Daniel Ortega i Rosario Murillo, matrimoni i President i Vice-presidenta de la “república”, respectivament. En pocs dies les ciutats i carreteres del país es van cobrir de barricades. La ira popular va sorprendre a tothom.

Ortega, qui va ser president en els anys 80 durant la Revolució Popular Sandinista, entregà la revolució i es va entregar al liberalisme burgès en el 1990. Quinze anys més tard va aconseguir tornar al poder mitjançant un pacte mafiós amb un dels partits liberals, que era al poder en el moment del pacte, i després d’assegurar als poders fàctics que utilitzaria el poder per defensar els interessos de burgesos, cures i d’Estats Units, mentrestant li deixessin romandre en el govern.

Veneçuela va donar ajuda privada per valor de més de 3800 milions de dòlars en els últims 10 anys, part dels quals es van utilitzar per finançar programes socials clientelistes que pal·liaven els pitjors efectes de les mesures dictades pel FMI a les que Ortega es va sotmetre sense dir ni piu. A partir de finals de 2017 la caiguda del flux de dòlars veneçolans començà a afectar els programes clientelars.

(Per major informació sobre els antecedents del aixecament popular l’autor recomana llegir el següent enllaç: https://gargantas-libertarias.blogspot.com/2019/12/insurreccion-popular-en-nicaragua.html.)

El 18 d’abril de 2018 Ortega va publicar el decret 03-2018. En aquest decret es va incrementar la quota mensual d’empleats i ocupadors a l’assegurança social i es va aplicar una reducció del 5% en el concepte d’atenció mèdica a les pensions dels jubilats.

Grups de jubilats van sortir a manifestar la seva oposició al decret en diverses ciutats del país. Ortega va respondre com de costum. Va estomacar a la gent gran a través de grups de xoc formats per joves a sou i “matons” de les estructures professionals del FSLN. La policia anti-motins va ser mobilitzada amb la finalitat de dissoldre les manifestacions i protegir als sicaris del partit. Van colpejar amb tubs, pals i pedres a tota persona que es van trobar pel davant, Van robar a protestants i periodistes. Grups d’estudiants, enrabiats per les pellisses a la gent gran, van sortir al carrer a sumar-se a les protestes.

Davant la protesta organitzada per estudiants, Ortega va incrementar la repressió indiscriminada i cap al migdia va reunir als dirigents de les estructures territorials del partit i els va comunicar la seva decisió. Amb les seves pròpies paraules: “Vamos con todo” (contra qui protesti).

Al meu parer, Ortega va decidir que seria la primera d’una sèrie de situacions en les que hauria d’escanyar a la població, davant la falta de recursos externs,  i que li convindria reprimir fermament per tal d’establir un precedent i que condicionés futures protestes.

Resultado de imagen de disturbios en nicaragua 2019"

Aquell dia varies persones van resultar ferides per la repressió. Es van produir els 3 primers morts. Els estudiants no es van fer enrere i van ocupar les universitats tot demanat ajuda i suport a la resta de la població de tot el país. El poble va respondre i es van començar a construir les primeres barricades al voltant de les universitats, amb la finalitat d’obstaculitzar el desplaçament de les forces repressives i per donar protecció als estudiants.

En una acció que va sacsejar el país, en la ciutat de Masaya, el llegendari barri indígena de Monimbó, feu sandinista des de la insurrecció contra Somoza, i on va caure combatent el germà petit de Daniel Ortega en 1978, va aixecar barricades en suport als estudiants i contra Ortega. La joventut i els vells quadres sandinistes del barri van començar a enfrontar-se contra la policia i les forces de xoc del partit.

El decret que va modificar les normes del joc de la seguretat social provocà encara més protestes per varies ciutats del país, però la desmesurada i indiscriminada repressió va donar lloc a una veritable i amplia insurrecció popular en tot el territori nacional. La contestació de les forces repressores va fer vessar la sang. El capital transnacional va obligar a Ortega a negociar la resolució del conflicte.

Des de que el 18 d’abril de 2018 es va activar la resistència popular contra la dictadura orteguista les protestes no han parat. Hi hagut fluxos i refluxos, però s’han mantingut. Les primeres protestes buscaven la derogació del decret 03-2018, però la criminal repressió va comportar que el objectiu final de les protestes fos el derrocament del govern d’Ortega per a amplis sectors populars.

A dia d’avui la policia i els paramilitars han assassinat a més de 328 persones, han arrestat a més de 800 ciutadans (unes 170 encara segueixen empresonades), més de 70000 persones s’han vist forçades a marxar al exili. Es poden veure informes parcials de la repressió orteguista en aquests 2 documents d’organismes internacionals de drets humans:

Informe CCIDH: http://www.oas.org/es/cidh/informes/pdfs/Nicaragua2018-es.pdf

 Informe GIEI: http://www.oas.org/es/cidh/actividades/giei-nicaragua/GIEI_INFORME.pdf

Ortega va ser pres per sorpresa al igual que la resta del país. Li va costar dies de mentires força increïbles per convèncer a part de la comunitat internacional i a l’esquerra estalinista que encara el perceben com el guerriller dels 80 que va dirigir la Revolució Popular Sandinista. La mentida oficial va quedar així: la insurrecció popular va ser en realitat, diu Ortega, un “fallit cop d’Estat, finançat pel narcotràfic i els polítics anti-cubans de Florida i organitzada per la burgesia local i els partits polítics finançats pels americans”.

També li van costar diversos dies de mentides inacceptables trobar una presentació potable per als seus grups paramilitars amb armes antitancs, metralladores pesades i fusels de franctiradors, que assassinaven als caps visibles del moviment que van sorgir al calor de la lluita en les barricades. Primer va dir que eren narcotraficants, després que eren delinqüents sobre els que no tenia control, després la versió oficial va ser que eren policies de civil. Fins que al final van ser presentats com a “policies voluntaris”, i com a tals, perfectament legals.

La veritat evident per a tots els que vivim al país, es que un gegantí alçament popular, sense dirigents, sense organització central, amb el que la població va buscar protegit la vida de pares i fills. Un alçament popular que va ser reprimit de forma ferotge pels paramilitars i forces especials de la policia.

Resultado de imagen de disturbios en nicaragua 2019"

Ortega mai va pensar en dialogar i menys en cedir el poder, encara que fos parcialment. Va utilitzar el diàleg per guanyar temps i recompondre les seves forces per atacar al poble insurrecte. Va demanar al Cardenal Arquebisbe de l’Església Catòlica de Managua que organitzés un diàleg nacional, que a la seva vegada li havien ordenat des del capital transnacional, com a mediadora i garant de la convivència. L’Església va acceptar organitzar-ho i ser part mediadora però no garant. Els primers convocats en representació de l’oposició van ser els empresaris! Els mateixos que durant 12 anys van cogovernar amb Ortega i que a partir de la insurrecció van anunciar el seu divorci amb el tirà. Feministes, camperols i estudiants també van ser convidats. No havia marge de maniobra per no convidar-los, per haver-se oposat a Ortega des de 1998, 2012 i 2013, respectivament.

El diàleg es va dur a terme del 16 al 23 de maig, data en el que es va suspendre per falta d’acords substantius i per incompliment dels acords firmats. La repressió no va cessar en cap moment, ni abans, ni durant, ni després del diàleg.

En la segona quinzena de juny l’ambaixador d’EUA davant la OEA es va reunir amb Ortega i es possible que li hagi donat a conèixer que el seu govern ja no es considerat garantia de res pel govern d’EUA i que podria donar-se per acomiadat, pel bé de la estabilitat del sistema se li concedia la possibilitat de sortir pacíficament amb tots els seus bens i patrimoni. Ortega ha treballat assegurant els interessos dels EUA en Nicaragua des de que va assumir el poder en el 2007.

La proposta d’EUA, que va ser assumida immediatament pels empresaris “representants de l’oposició”, era la de reformar la llei electoral per assegurar “eleccions competitives” i avançar els comicis. Fins a dia d’avui Ortega no ha acceptat l’acomiadament.

La brutal repressió ha descapçat al moviment insurrecte amb assassinats, empresonaments i exilis forçats o la clandestinitat.

Les organitzacions empresarials que diuen representar l’oposició i que van ser sòcies durant 12 anys fins l’abril de 2018 (i que probablement diversos membres encara siguin socis en empreses de la família d’Ortega) no tenen gaire interès en la democràcia i menys en els drets de la majoria social.

Els EUA (i la Secretaria General de la OEA) busquen que el nou govern sigui complaent amb els interessos nord-americans com ho va ser el d’Ortega (i els dels 3 presidents anteriors).

La negativa d’Ortega a cedir ni un mil·límetre ha ajudat a radicalitzar a certs sectors de la societat civil i la llarga repressió ha esdevingut que apareguin propostes i plantejaments de ruptura amb els poders del status quo.

Ortega es un cadàver ambulant. El més probable es que del conflicte aparegui un altre sistema liberal burgès, però hi ha gent que vol molt més i lluitaran en millors condicions un cop sigui fora el tirà.

Managua, 14 de desembre de 2019

Netzahualt, autoconvocat nicaragüenc

“Sentim la xarxa de solidaritat molt important”.

Entrevista a familiars de presos polítics del 23S

Aquest mes entrevistem als familiars de l’Alexis i del Germinal (Germi), presos polítics del 23S- Parlem amb  l’Anna Arnó, la companya de l’Alexis i el Manel Tomás pare d’en Germi.

El 23S L’Audiència Nacional posava en marxa l’Operació Judas i la repressió de l’estat i el regim del 78 ens demostrava que no s’havia acabat. Agents de la Guàrdia Civil van irrompre a primera hora del matí a domicilis de Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Pere de Torelló i Sant Fost de Campsentelles i detenia nou persones, el Edu, Xavi, Jordi, Ferran, Txevi, Alexis, Germinal, Klara, David.

Set van ser empresonats a Soto del Real, però dos van restar en llibertat amb càrrecs. Són el Davidi la Klara . Era el començament de l’operació Judes, l’operació de la Guàrdia Civil ordenada per l’Audiència espanyola contra independentistes de base que acabà amb la detenció de nou persones. Segons el Ministeri d’Interior espanyol, ‘preparaven accions violentes’; per això el jutge els va acusar de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius. Tots els empresonats estan imputats del mateix : de pertànyer a “una organització criminal” , amb producció de substàncies explosives i actuaven en “laboratoris clandestins”; però cap de les famílies creuen res de tot allò que se’ls està acusant, i els advocats i advocades defensen en tot moment la seva innocència.

Després de més de 3 mesos  continuen presos a Soto del Real amb dificultats a les comunicacions i sense cap perspectiva de futur. Algunes de les detingudes no van tenir accés a un advocat fins hores després de la detenció, i es va  negar l’accés a aspectes indispensables per al sumari. La defensa dels empresonats , a càrrec de les advocades de Alerta Solidària, estan  querellant-se per vulneració dels Drets Humans.

Ens interessa molt saber com esteu. Com ho viviu les famílies

Les famílies ho vivim amb molta angoixa, impotència, incertesa, neguit. dolor…. Ara, però,  més tranquil·les, gràcies a tot el suport que tenim des de tot arreu, però és com viure en “una muntanya rusa” constantment.

Com va ser la detenció i com vareu saber que els havien detingut?

Les respostes en aquest apartat són diferents, ja que les situacions personals de cadascú ho són:.

Pel que fa a l’Alexis, l’Anna ens explica: A les 5.30h  de la matinada vam sentir gent  dins de casa, i després vaig veure el reflex d’un laser, ens pensàvem que ens estaven robant, vam trucar al 112 denunciant-ho ; després  vam veure que la casa era plena de guàrdies civils , ens van dir que l’Alexis estava detingut ,el van posar de genolls i el van  emmanillar  a l’esquena , em van dir que jo anés a l’habitació dels meus fills de 10 i 12 anys. Jo estava en xoc, desconcert total, no sabíem que estava passant. Em van dir que estava detingut “per motivos que el ya sabe”.

Vivim en una casa on estàvem fent obres i van dir que algunl material que hi havia per casa ( que era material de la feina d’Alexis i altres estris que hi havia al traster de l’antic propietari)era per fer poder elaborar materials explosius; aquestes imatges de casa nostre, amb una bossa d’escombreries dient que era perillosa. van sortir repetidament per totes les notícies. Ens van prendre tots els mòbils, inclòs els dels meus fills. Després totalment col·lapsada, impotent , sense saber que fer ni on anar, vaig sortir de casa; llavors no tenia cap contacte de cap companya del CDR ni d’Alerta Solidària, apart  de que sense telèfon, no podia comunicar-me amb ningú. Va ser la meva germana , que havia sentit les notícies, que va  trucar a una advocada d’ofici. Molt aviat la premsa va venir a casa, la noticia va córrer com la pólvora.

Per sort les companyes del grup de suport 23S i d’Alerta Solidària es van posar en contacte amb mi i vam començar a avançar en les defenses i en el suport cap les famílies.

“La sensació constant que se’ns està criminalitzant, se’ns castiga també a les famílies i el seu entorn”

La detenció del Germi va ser diferent, i el Manel ho va saber d’una altra manera:

Manel: Jo soc el pare,a ell el van anar a buscar i detenir a casa seva també de matinada i amb un gran desplegament de guàrdies civils tant dins com fora de casa, en presencia de la seva filla de 15 anys.També la premsa enseguida van filtrar les notícies i imatges de casa seva. Jo estava de vacances quan el grup de suport es van posar en contacte amb mi, explicant que estava passant , em van dir que els havien portar a l’Audiència Nacional, vaig anar cap allí, els primers moments  estava perdut sense saber que fer, col·lapsat, angoixat, impotent; però ben aviat  el grup de suport de Sabadell, em van venir a buscar, va ser una injecció de solidaritat, escalf i ajuda molt important. A continuació els grup de Suport 23S i Alerta Solidària ens van ajudar en tot el procés.

Com us heu organitzat les famílies

Mitjançant el grup de suport 23S s’ha creat un grup de suport dels familiars, ens reunim setmanalment, on a més de treballar i debatre qüestions tècniques i jurídiques, ens serveix per a donar-nos suport mutu, escalf, i compartir vivències, emocions. Tenim també el suport d’una psicòloga que ens ajuda a gestionar las nostres emocions, ràbia, neguits. angoixes….

És un espai molt important per a totes nosaltres, ja que ens ajuda a sobreviure a aquesta situació.

Teniu comunicació amb ells : de quin tipus , i amb  quina periodicitat?

Si tenim comunicació, cada dia, tant  l’Alexis com el Germi ens poden trucar durant 8 minuts, només poden trucar ells, (el pagament de les trucades és a càrrec dels presos) .Les visites son setmanals, hi ha de 2 tipus, les del vidre durant 40 minuts, que poden anar ja amistats, amb un llistat previ, i les vis a vis, que poden ser intimes o familiars,1hora. Fins fa poc no podia anar cap amistat.

Ells només poden enviar 2  cartes a la setmana, però les cartes tant les que ells envien com les que reben triguen com a mínim 1 mes en arribar. És molt complicat poder-se comunicar amb ells d’aquesta manera.

Qui coordina les seves defenses

El col·lectiu d’advocades “Alerta Solidària”, son les que  coordinen  les seves defenses, estem totalment recolzats per elles, en tot moment ens sentim en molt bones mans. Des del primer moment ens han orientat i aconsellat del que calia i cal fer.

Quines accions s’estan fent

Apart de les accions jurídiques necessàries, el que volem fer molta incidència i agrair es tota l’ extensió i mostres de solidaritat que s’està fent per tot arreu. Cada dia 23 de cada mes una població diferent on hi ha companyes detingudes i també d’altres, organitzen un acte de suport amb les detingudes ,amb jornades de debat, denuncia, dinar solidari, música reivindicativa, però sobretot son actes per  denunciar i donar a conèixer a tota la societat la injustícia d’aquestes detencions, i per cridar ben fort: Llibertat preses, No a la repressió,… s’està fent molta difusió per totes les xarxes També s’ha fet molt “merchandising”:samarretes, xapes, banderoles, bosses,etc.. que serveix per a  mantenir la caixa de solidaritat per despeses de les famílies pels desplaçaments a veure’ls o per necessitats bàsiques que es generen en l’àmbit familiar i proper.

També s’han organitzat, moltes manifestacions i concentracions de solidaritat i de denuncies per exigir la seva llibertat.

Altre manera de solidaritat molt important és la crida a escriure als presos,s’organitzen tallers per escriure’ls cartes; que és aconsellable que  siguin en castellà. S’ha obert  un compte corrent solidari amb les preses del 23S.

Que en penseu de totes les accions de suport que s’estan fent?. Com us sentiu davant de tot el suport i mostres de solidaritat.

Sentim la xarxa de solidaritat  molt important, el suport és impressionant, sentim la solidaritat , el suport mutu, l’escalf constant. I no només a Catalunya, sinó a Madrid, on hi ha una xarxa molt important ,un grup de persones que ens recull a l’estació, ens porta en cotxe; recordem que Soto del Real està lluny de Madrid, ens acullen a les seves cases; comprovar tot aquest suport extern ens ajuda moltíssim, ens dona molta fortalesa i coratge.

Com  heu sentit el suport de la ciutadania. Quin recolzament esteu tenint per part dels CDRs, i  dels moviments socials

El màxim suport des del 1r moment. En tot moment la solidaritat, l’escalf, l’ajuda mútua per tot arreu. Es molt important,és el que ens fa sobreviure i resistir. Sobretot sentir que no estem soles, que tenim una xarxa de solidaritat darrera impressionant; no ens ho podíem ni pensar.

Heu tingut suport d’algun partit polític?

Només s’ha implicat la CUP, com a companyes al costat. El que si s’ha aconseguit és que gràcies a la proposta d’alguns partits (CUP, ERC i PDCat) s’aprovés una resolució en el Parlament de Catalunya demanant la llibertat de totes i l’arxivament de les causes.

Penseu que son també presos polítics?

Per suposat que pensem que son presos polítics, i a més pensem que els van detenir com a mesura d’escarment i de model de repressió cap a tothom que  lluitem per les llibertats

Quines perspectives hi ha en aquests moments

Cap, de moment no veiem cap esperança, ni cap futur immediat. Ja es van fer unes altres vistes, on el jutge va dir que no hi ha indicis per estar detinguts, que  s’anul·lessin les ordres de presó perquè la sala penal de l’Audiència Nacional va considerar que no van rebre la informació necessària en la vista,però malgrat això no els va deixar en llibertat, continuen presos. Les advocades d’Alerta Solidària han dit que és “una anomalia” que s’anul·lessin les ordres de presó però se’ls hagi mantingut empresonats

Què és el més dur de tot plegat.

El més dur és  no poder abraçar-los, no estar amb ells. Tots els moments i vivències que ens perdem plegades. La impotència, el desgast emocional i físic que estem patint. Soto del Real esta molt lluny. La sensació constant de que se’ns està criminalitzant, se’ns castiga també a les famílies i al seu entorn. I no veure cap perspectiva de futur. Estem veient un retrocés a la societat, respecte a les llibertats i  la demostració que la repressió de l’estat no s’ha acabat.

El decret digital també va en contra teva

Coordinadora d’Informàtica de la CGT

El passat 27 de novembre el congrés dels diputats va donar un ampli suport al Reial decret llei 14/2019, de 31 d’octubre pel qual el govern, aquest, el següent o el que vingui, podrà intervenir amb “caràcter excepcional i transitori” xarxes i serveis de comunicacions electròniques. Les cometes són nostres perquè aquesta llei té molta teca, un despropòsit darrere l’altre des de la primera fins a l’última línia, un contingut amb tints de dictadura orwel·liana. I qui li ha donat el caràcter d’excepcional? Doncs el mateix govern.

Aquest decret és una revisió 2.0 de les Lleis Mordassa que va promoure el govern de Mariano Rajoy, el qual significava una altra volta de rosca a la Llei Sinde aprovada durant l’últim govern de Rodríguez Zapatero. En el fons totes van en la mateixa línia: el govern de torn s’ha cansat d’haver de demanar permís a un jutge per a fer una cosa il·legal i que el jutge l’enviï a passeig. Per evitar això opten per legislar; lleven al jutge de l’equació i fan el que abans no els deixaven. La llei Sinde els permet tancar pàgines de “pirateria” encara que no hi hagi ànim de lucre, amb les Lleis Mordassa il·legalitzen el dret bàsic a la protesta no violenta i ara, amb el decret digital, podran tancar webs que continguin informació de dissidents, de sindicats, de col·lectius pels drets socials, de col·lectius pels drets de les persones migrants, etc.

Amb aquest decret el govern podrà tallar xarxes i comunicacions (no tan sols internet) quan determini, a discreció seva, que existeix una amenaça per a l’ordre públic o quan estimi que es puguin crear greus problemes econòmics a altres proveïdors o usuaris de xarxes o serveis de comunicació. En el cas dels talls de xarxes de comunicacions, cal tenir en compte el nivell de complexitat i la gran quantitat d’informació que s’obté d’aquestes xarxes, la qual cosa possibilitaria actuacions molt concretes, com tallar la connectivitat a un número de telèfon determinat o a tots els telèfons que estiguessin localitzats en una àrea, per exemple a la Porta del Sol de Madrid el 15 de maig de 2011. Aquest articulat no tan sols afecta la “República Digital Catalana”, hi  cap molta més gent; en aquest redactat hi caps tu, siguis qui siguis.

Alguns exemples d’afectacions podrien ser els següents. Quan una secció sindical, una assemblea de treballadors i treballadores o un comitè estigui promovent una vaga per motius laborals en una empresa, especialment en alguna pública com pugui ser RENFE, ADIF, Enaire o en alguna privada, com pugui ser qualsevol teleco, on el servei de la qual es considera “important”, el govern podrà ordenar el tancament de la web i fins i tot el tancament de les comunicacions en una zona determinada, que podria ser on es trobi el sindicat convocant.

Quan un col·lectiu estigui preparant una vaga general, com el moviment 8M, el govern podrà tancar-los les pàgines web.

Quan un grup ecologista estigui preparant una mobilització enfront d’una central elèctrica de carbó o nuclear, el govern podrà tancar-los la pàgina web i tallar les comunicacions en la zona en qüestió.

Quan es produeixi una mobilització, la que sigui, el govern podrà tallar la connectivitat amb Telegram, WhatsApp, com han fet governs tan “democràtics” com el turc, el xinès o l’ucraïnès.

I llavors caldrà denunciar a l’estat davant un jutge, i anar a judici, i esperar. Esperar molt. I encara que després el jutge et doni la raó, el mal ja estarà fet. La vaga haurà estat un fracàs, s’haurà desmobilitzat el col·lectiu, s’hauran esvaït les forces i un jutge dirà que tenies raó i que el govern no tenia dret a tancar el teu web.

Per aquest motiu és important que la informació es difongui. Més enllà que organitzacions judicials denunciïn aquest reial decret per inconstitucional, hem de difondre en els nostres entorns quines implicacions té aquesta llei. A la feina, entre les teves amistats, a la família. És important perquè aquesta llei t’afecta, vulguis o no, tant com t’afecten les Lleis Mordassa.

“Tot suport és benvingut i l’Andrea ho agrairà molt”

Redacció

L’Andrea és una sabadellenca que actualment està privada de llibertat a la presó Wad Ras. Va ser detinguda el 16 d’octubre durant les manifestacions que es realitzaren aquella setmana arreu de Catalunya. Parlem amb Txell Valls, membre del Grup de Suport de l’Andrea i del Centre Social l’Obrera de Sabadell.

Bon dia Txell, ens trobem a l’Obrera, un centre social de Sabadell okupat ara fa més de dos anys. Quina vinculació té l’Andrea amb l’Obrera?

L’Andrea és una jove que, com tantes altres, participa d’aquest espai i el fa un lloc millor amb el seu esforç, les seves ganes i seu compromís. Ella participa a diferents activitats que s’hi duen a terme dins d’aquest petit espai que hem arribat a sentir com casa nostra. Per exemple, a la Sobirana, una xarxa solidària d’aliments i roba del sud de Sabadell, s’encarrega d’anar a buscar els aliments juntament amb altres companyes per poder-lo repartir els dissabtes al matí. També participa del gimnàs Rukeli on hi va a fer boxa, on aprèn envoltada de companys i companyes que treballen i entrenen juntes. A la Madrasseta, l’escola popular del sud, hi anava a aprendre llengua de signes i, cada dues setmanes, anava a les converses en francès. És membre del Grup de Dones de l’Obrera i, a tot això, se li ha de sumar les hores incomptables d’assemblees, de jornades d’adequació de l’espai, d’actes i campanyes que s’han preparat i realitzat. En definitiva, és una noia molt estimada per totes nosaltres i bolcada 100% en el que creu.

Com assumiu el seu entorn militant la detenció i posterior empresonament de la companya?

Nosaltres creiem que es tracta d’una detenció molt injusta i totalment arbitrària. Des de l’Obrera es troba molt a faltar la seva presència, dia sí i dia també, entre les quatre parets que formen aquest espai. No podem fer una altra cosa que lluitar des dels moviments socials tirant endavant aquest projecte tant gran que tenim a les nostres mans. El grup de suport, juntament amb la família, és el que va tirant del carro en tot aquest procés, i nosaltres, com a Obrera, ens adherim a les accions que proposa, ja sigui en compartir per les xarxes socials, enviant cartes de suport o ajudant en el que faci falta.

Quines accions teniu previstes?

Tenim una campanya per enviar cartes de suport a la nostra companya, per poder-li enviar tot el suport, estima i força des d’aquí fora. Perquè sàpiga que pensem en ella i lluitem per ella i totes les altres preses polítiques cada dia. Qui vulgui, pot fer arribar la seva carta al correu següent:  cartesawadras@gmail.com . Tot suport és benvingut i l’Andrea ho agrairà molt, ja que allà dins, el simple fet de rebre cartes de persones conegudes o desconegudes, la fa desconnectar unes mil·lèsimes de segon de la realitat que està vivint ara mateix. A aquest correu també ens podeu enviar vídeos que li podem fer arribar des del Youtube, ja que des de la biblioteca de la presó es pot connectar a internet una vegada al dia i pot veure els vídeos penjats des del nostre compte. Li encanta veure aquests vídeos siguin del que siguin.

A part, justament pel 16 de novembre, aquest pròxim dissabte, estem preparant un esdeveniment on hi haurà diverses xerrades, concerts i paradetes del grup de suport tant de l’Andrea, com de la Xènia i de la Paula, les companyes ja alliberades de Wad-Ras. Trobareu més infirmació a les nostres xarxes socials d’Instagram o Twitter: @andreallibertat.  Tret d’aquest esdeveniment no en tenim cap més amb data establerta, però estem treballant per altres accions que més endavant es comunicaran. 

Hi ha alguna previsió judicial de llibertat condicional?

Ara per ara, no podem fer gaire cosa més ja que restem a l’espera de la resolució de l’últim recurs interposat a l’Audiència Provincial.

és important reivindicar tots els cassos de les companyes presses”

Què penseu de la “Revolta Catalana”?

L’Obrera és un espai apartidista, on hi ha gent amb ideologies i sensibilitats molt diferents, però totes tenim un front comú. En aquest cas és que totes estem a favor de la lluita pels drets i les llibertats fonamentals, especialment les de la classe obrera.  És per això que no estem d’acord amb aquests empresonaments i no pararem de lluitar en contra de tota repressió i fins que l’Andrea i les altres detingudes siguin lliures.

Digueu-nos què podem fer des de la Revista Catalunya.

Com us he dit anteriorment, tot suport i ajuda és benvinguda. Considerem que el fet de difondre el cas és imprescindible i ajuda moltíssim perquè pugui arribar al major nombre de persones possible i sàpiguen què és el que verdaderament està passant. Creiem que és important que no només reivindiquem el cas de la nostra companya i amiga Andrea, sinó també tots els cassos de les altres companyes presses.

També creiem que és molt important respectar el silenci de les famílies de totes les preses, i deixar-los el seu espai per poder expressar-se lliurement, si és que ho volen fer en qualsevol moment. Això, no només va dirigit a tots els mitjans de comunicació, sinó que també fa referència a totes les persones a títol individual.

Contra la seva repressió, la nostra solidaritat.