Àlex Tisminetski
En els darrers mesos han sorgit dubtes de diferents seccions sindicals de CGT (com conductors d’autobusos de TMB exposats a fums dièsel als tallers, empleats de fosa exposats a sílice a Funosa de l’Anoia, diverses plantilles del sector automobilístic del Baix Llobregat exposats a formaldehid…) que en les seves prestacions de serveis estan exposats a agents cancerígens (productes que poden causar diferents i greus càncers als treballadors exposats), i que estan inclosos en el Reial Decret 665/1997, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo.
Aquest important Reial Decret (que ve a desenvolupar la normativa europea establerta a les Directives europees 90/394/CEE, 97/42/CE i 1999/38/CE) determina quins són els productes considerats com a «agents cancerígens», llistat de substàncies que s’ha anat augmentant en els darrers anys amb nous agents, i quines són les obligacions legals de l’empresa en matèria preventiva específicament respecte a aquests treballadors.
En aquest article farem un petit resum, atenent al fet que malgrat ser una normativa molt important per a la salut laboral dels treballadors afectats, encara avui en dia és bastant desconeguda, i poc aplicada a la pràctica per les empreses dels centres de treball, posant en risc la integritat física de molts companys.
Llistat d’agents cancerígens
El Reial Decret 665/1997, de fa 27 anys, ha estat modificat per múltiple normativa posterior, incorporant nous agents cancerígens al llistat inicial. La llista actual consta de tints com l’auramina, hidrocarburs aromàtics, pols de níquel, pols de fustes dures, i altres, que és poden consultar fàcilment llegint la pròpia norma. Però cal destacar que alguns dels productes cancerígens més comuns han estat afegits darrerament, com el sílice (afegit el 2020, i utilitzat a la indústria del vidre i la ceràmica, metal·lúrgica, fosa, i construcció, entre molts d’altres), els fums emesos pel dièsel (afegit el 2021, i al que estan exposats sobretot en tallers de vehicles i en l’ús de carretons) o el formaldehid (afegit el 2002, i que s’utilitza en la neteja industrial o a la indústria del plàstic, de la fusta i del paper, entre molts d’altres), agents que són utilitzats de forma intensiva i comuna en múltiples empreses i sectors industrials.
Malgrat aquestes reformes normatives, molts treballadors exposats sobretot a sílice, formaldehid o dièsel (o altres productes determinats per la norma legal) a dia d’avui no tenen la consideració de treballadors exposats a agents cancerígens, ni les empreses porten a terme les accions preventives que preveu aquesta norma.
Obligacions empresarials en matèria preventiva
La inclusió d’una substància cancerígena al centre de treball obliga l’empresa que compta amb aquests riscos a portar a terme almenys (la norma deixa clar que és un mínim preventiu) les següents actuacions (entre d’altres, destacant només algunes de les més importants) en matèria preventiva:
APLICAR LA DOBLE TAQUILLA, AMB LLOC SEPARAT PER LA ROBA DEL CARRER I LA DE LA FEINA
“art. 6.c) Disponer de lugares separados para guardar de manera separada las ropas de trabajo o de protección y las ropas de vestir.”
La contaminació de la roba de carrer s’ha d’evitar utilitzant roba de treball adequada i específica (granotes, bates o altres peces). L’empresari no ha de permetre l’ús d’aquesta roba fora de les àrees de treball amb risc d’exposició a cancerígens o mutàgens i es guardarà sempre de manera separada de la roba de carrer, procurant evitar-ne la contaminació.
DISPOSAR DINS LA JORNADA LABORAL DE 10 MINUTS ABANS DEL DINAR I ABANS DE PLEGAR PER RENTAR-SE
“art. 6.2 Los trabajadores dispondrán, dentro de la jornada laboral, de diez minutos para su aseo personal antes de la comida y otros diez minutos antes de abandonar el trabajo.”
Els 10 minuts per a la higiene personal i els d’abans de sortir de la feina, comptats dins la jornada laboral, és un dret que molts treballadors exposats a agents cancerígens encara a dia d’avui no gaudeixen. I aquest dret no només es dona a les empreses que superin els valors límits de les substàncies, sinó amb la simple exposició, encara que sigui menor al valor límit, tal com han determinat sentències judicials.
RENTAR LA ROBA DE FEINA A CÀRREC DE L’EMPRESA
“art. 6.3 El empresario se responsabilizará del lavado y descontaminación de la ropa de trabajo, quedando rigurosamente prohibido que los trabajadores se lleven dicha ropa a su domicilio para tal fin”
És una mesura necessària i imprescindible per evitar el trasllat als domicilis particulars dels treballadors, o a altres zones “netes” del centre de treball, de la possible contaminació present a la roba de treball.
EVITAR LA UTILITZACIÓ DE L’AGENT CANCERÍGEN
“art. 4. En la medida en que sea técnicamente posible, el empresario evitará la utilización en el trabajo de agentes cancerígenos o mutágenos“
Al Reial Decret analitzat es destaca especialment la necessitat de disposar d’una política de substitució dels agents cancerígens; es a dir, que la situació ideal segons la norma és la d’eliminació de la substància dins el centre de treball, i per tant no haver d’aplicar la resta de mesures preventives.
Alhora, la norma destaca que atès que s’analitzen agents cancerígens, no existeix una situació de risc «lleu» (com es podria donar en exposició a altres productes químics perillosos).
Cal destacar que els següents articles, en el mateix sentit, determinen que «el empresario garantizará que el nivel de exposición de los trabajadores se reduzca a un nivel tan bajo como sea técnicamente posible» o «Diseñar los procesos de trabajo y las medidas técnicas con el objeto de evitar o reducir al mínimo la formación de agentes cancerígenos o mutágenos.»
LIMITAR AL MENOR NÚMERO POSSIBLE ELS TREBALLADORS EXPOSATS
“art. 5.c) Limitar al menor número posible los trabajadores expuestos o que puedan estarlo“
En el mateix sentit que l’anterior article, es tracta de reduir el risc d’exposició al màxim possible, fent alhora que les mesures de control de l’exposició i vigilància en la salut siguin més eficaces i menys cares, identificant de forma clara la zona de risc, delimitant-la i senyalitzant-la, i limitant-hi l’accés a altres treballadors.
ADOPTAR PREFERIBLEMENT MESURES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA
“art. 5.h) Adoptar medidas de protección colectiva o, cuando la exposición no pueda evitarse por otros medios, medidas individuales de protección”
És la base la qualsevol política preventiva, intentar sempre primer aplicar mesures de protecció col·lectives, i només si això és impossible, aplicar mesures de protecció individual.
DELIMITACIÓ I SENYALITZACIÓ DE LES ZONES DE RISC
“art. 5.i) Delimitar las zonas de riesgo, estableciendo una señalización de seguridad y salud adecuada”
La delimitació de les zones, amb control d’accés a les mateixes que permeti l’entrada exclusivament dels treballadors autoritzats, permet un major control del risc amb l’aplicació de mesures específiques a cada zona; per exemple: roba de treball específica, ús obligatori de certs equips de protecció individual, ventilació, control ambiental, etc.
PROVEIR DE ROBA DE PROTECCIÓ ADEQUADA
“art. 6.b) Proveer a los trabajadores de ropa de protección apropiada o de otro tipo de ropa especial adecuada”
Cal tenir en compte que aquestes mesures són les mínimes a aplicar, sense perjudici que l’empresari hagi de realitzar altres mesures addicionals establertes a normatives específiques de cada substància, com les d’exposicions a radiacions ionitzants (Reial Decret 783/2001) o l’amiant (Reial Decret 396/2006).
