Editorial
Deixem enrere un mes d’octubre que serà recordat durant molt de temps. Un mes d’octubre en que hem vist com la policia treia ulls a manifestants, com apallissava gent indefensa, com cridaven com bojos i amb burla des d’una furgona policial. Un mes d’octubre que, com el setembre, hem vist com la policia s’enduia les nostres companyes, les humiliava i les empresonava. Un mes d’octubre que, mirat fredament, condemna a activistes per haver vetllat per la marxa pacífica de les mobilitzacions de fa dos anys.
Però també hem viscut un mes d’octubre de dignitat. De xavals valents i valentes que s’enfronten a la brutalitat policial. Que responen amb barricades i foc als intents d’atropellament de les furgones policials. Que responen amb ulleres de protecció i pedres a les bales de goma i de FOAM. Que responen amb autodefensa i fan prevaldre la dignitat popular davant la infàmia de la repressió. Són els nostres fills i filles, companys i companyes, germans i germanes, heterogènies com el poble, que amb ràbia s’alcen, contra la repressió i contra aquest sistema trist i criminal, mostrant-nos, un cop més, que tenim molt a aprendre d’ells i elles.
Un octubre de sentències. Com la que afirma que es pot acomiadar treballadors per faltar al lloc de treball de forma justificada en l’enèsim atac que patim els que no tenim més que les nostres mans per guanyar-nos la vida. Un octubre de lluita, com la dels companys i companyes del Stradivarius, o el de les companyes d’Iberboard, on la dignitat té forma de barricada i piquet i d’uns somriures a les sis de la matinada que són l’expressió de la certesa de la victòria.
Des de la redacció de la Revista Catalunya no podem dir altra cosa que endavant, endavant companys i companyes, endavant joventut digne, endavant amb les pedres, amb les barricades, amb els piquets, amb el colze a colze al carrer. Que com deia aquell poeta estimat, que los justos avancen aunque estén imperfectos y heridos.
Porque el cielo està de nuevo torvo, con helicóptero, y sin dios.
