Solidaritat llibertària amb Lesbos

Iniciativa de Solidaritat amb les persones refugiades de Lesbos

Solidaritat llibertària amb les persones refugiades a l’illa de Lesbos:
10 palets de materials sociosanitari i 8.000 euros en tres mesos

Podem anar en avió de Barcelona a Mitilene, la capital de l’illa Lesbos, a la frontera de Grècia amb Turquia, en unes 8 hores per uns 300 euros. Aquesta illa pertany políticament a Grècia i és la setena illa en grandària del mar Mediterrani.

D’ençà de l’octubre de l’any passat, 2023, companys i companyes llibertàries de Catalunya i Grècia van arrancar una campanya, sense experiència prèvia, per fer arribar ajuda material sociosanitària a les milers de persones que es troben refugiades a l’illa de Lesbos en situació extrema de desemparament polític i sanitari.

Parlem amb dues de les militants, la Joana (membre de No Border Kitchen), des de Grècia, i en Fran, des de Barcelona, del grup motor de la “Iniciativa de solidaritat amb les persones refugiades a Lesbos”; un grup de no més de 10 persones, que en poc menys de tres mesos van aconseguir mobilitzar, organitzar i difondre el missatge de solidaritat i alerta pel que està passant a aquesta illa del mar Egeu.

Llegeix més

Mal d’Escola: Fer-nos la vida fàcil

Adriana Rubio

Convertir les escoles en un lloc habitable no és una tasca fàcil. La institució, amb la seva funció reproductora, actua com una piconadora. Més d’una se sentirà identificada quan dic que, a vegades, en tot el matí, no hem tingut temps d’anar ni al lavabo. Ja no dic de beure aigua o fer un cafè o una infusió. Anem d’urgència en urgència, resolent conflictes, preparant continguts, festes vàries que s’encadenen les unes amb les altres, imaginant noves activitats engrescadores, fent sortides i tallers, coordinant-nos amb professionals externs, trucant a famílies que han oblidat l’autorització, atenent l’alumnat de pràctiques i tantes altres coses que em deixo d’escriure.

M’agrada preguntar-me quins elements podem relacionar amb l’habitabilitat. I tot i que podríem dir moltes coses, crec que ens posaríem d’acord, ràpidament, amb la paraula “temps” (que és paraula i concepte alhora). Tantes coses depenen del temps! La nostra qualitat de vida hi té relació directa i la qualitat de les relacions també.

Gaudir del temps té a veure amb la confiança. Una escola (i una institució educativa) on la confiança no sigui el centre del projecte educatiu és una escola on, sovint, és difícil treballar-hi. La confiança s’ha de poder donar en totes les relacions que establim i ha de ser la base sobre la qual construir la comunicació.

Això no és evident. Acostumem a partir de la desconfiança: cap a les famílies, cap a les altres mestres (que tenen maneres de fer diferents), cap a l’alumnat, cap a l’administració… A vegades és un desaire fortuït, subtil.
Però només si confiem volem estar plegades i connectar-nos entre nosaltres. Som éssers en relació, ens necessitem per viure. Però conviure requereix d’intencionalitat educativa i de principis pedagògics ferms que tinguin present la importància de la lleialtat, la humilitat, l’escolta, la curiositat, la companyonia i l’entrega, totes elles virtuts germanes de la confiança.

Si el mes de març celebrem el feminisme a les escoles, ho fem des d’aquesta voluntat de creure en l’habitabilitat dels centres. Perquè hi passem moltes hores totes plegades, però, sobretot, perquè l’aprenentatge no es pot donar mai des de la sospita incessant i la desconfiança.

Confiar requereix creure en l’esperança com un acte polític; no des de la innocència naïf. Fer-nos la vida fàcil entre nosaltres, hauria de ser el lema que donés la benvinguda als centres. Però també hauria de ser el leitmotiv de la institució educativa. Facilitar-nos el dia a dia. Fer-nos favors, mirar-nos amb comprensió, fer com qui no veu les errades, parlar-nos amb sentit de l’humor (perquè la quantitat d’errades que fem és grotesca), no voler dissimular ni aparentar coses que no som (ni volem ser, però fem com si sí). Explicar-nos més els fracassos constants que succeeixen a l’aula, però també les meravelles de transformacions que presenciem. Petits miracles quotidians que fan les criatures o els joves i que són la veritable raó per la qual continuem sostenint la nostra feina amb amabilitat i amor.

Una escola feminista té a veure amb el discerniment constant entre allò que podem assumir i allò que és un impossible, entre allò que ens fa la vida més fàcil, lleugera i sostenible (perquè només des d’aquí podem aprendre) i entre allò que ens suposa una sobrecàrrega insostenible (a vegades en forma de remordiment per tot allò que hauríem de fer i no hem pogut fer).

És cert que haurem de deixar alguns mals vicis, com parlar malament les unes de les altres, criticar les famílies, assenyalar primer la carència, no ajudar-nos suficient, tancar-nos a les aules i fer com si les altres no existissin o criticar-nos professionalment, entre d’altres. L’habitabilitat té a veure amb la confiança i l’honestedat, amb fer-nos la vida més fàcil. I la facilitat té a veure amb la il·lusió i el fet de ser capaces de compartir espais que valgui la pena viure. Ens passem moltes hores a l’escola, hores que es converteixen en anys. En molts anys.

La Vaga General Feminista del 8 de març, és un instrument de reivindicació nou? Cal avui dia?

 

 “Y nos habíamos levantado y habíamos ido por millares al «chocho de marzo». Habíamos tomado las calles y las noches y París se había convertido en un aquelarre de tecnobrujas empoderadas, perseguidas por la policía. Nunca una marcha había sido tan bella: las abuelas y las nietas, las maricas y las heteras disidentes, las lesbianas y las trans, las afroeuropeas y los pálidos, las sillas de ruedas y las manos que hablan, las butchs y los trans, las migrantes y las proletarias. Ya no se trataba únicamente de saber si podíamos ir o no ir a las películas de Polanski, estábamos hablando de hacer la revolución”.

Paul B. Preciado. Dysphoria mundi (pàg.509).

Llegeix més

L’Impacte de la Intel·ligència Artificial

Marta Navarro i Mireia Martin
Dones Llibertàries

La IA té el potencial d’incrementar significativament la qualitat de vida de les persones. A l’atenció mèdica, pot facilitar els diagnòstics amb l’extracció de característiques d’imatges, i en la indústria del transport, el reconeixement de la veu permet atendre trucades sense que calgui apartar la vista de la carretera. Amb aquest avantatge tecnològic, sorgeixen inquietuds sobre com pot influir en la igualtat de gènere i en la classe treballadora.

Llegeix més